"És una guerra entre dos bàndols on les víctimes són els clients"

Andorra la VellaGemma Martínez i Anna Solé són les advocades que lideren les accions judicials de bona part de clients particulars, contra tot allò relacionat amb BPA i, en detriment, Vall Banc. Fa més d'un any i mig que canalitzen les queixes dels afectats a través d'una plataforma. "Representem uns 1.000 clients, tots ells amb processos judicialitzats" oberts, expliquen, i en paral·lel almenys la mateixa xifra de clients a qui assessoren. La majoria no són d'Andorra, "ni tan sols d'Espanya".

El gruix dels seus representats són aquells clients que encara estan atrapats a BPA, els quals no han entrat als diversos processos migratoris cap a Vall Banc endegats des de l'AREB. Són, asseguren, "1.800 clients" els que encara queden a BPA, dels prop de "29.500" que no van passar el cribratge en una primera instància. A banda, dels que sí que han passat a Vall Banc, tenint en compte el perfil generalitzat "estalviador", "entre el 80 i el 90% estan sense la plena capacitat de disposició dels comptes". En d'altres paraules, no poden tocar els seus estalvis perquè encara està bloquejada la renda variable.

Martínez i Solé lamenten que els afectats principals des que van intervenir BPA ara farà dos anys són els clients. Entremig, les institucions (el Govern, l'INAF, l'AREB i la UifAND), totes elles opaques al seu parer, destaquen pel seu "silenci", per la "manca d'informació i de transparència". Sembla, lamenten, "que ningú vol prendre la decisió, i uns o altres s'ho traspassen, ni el propi cap de Govern fa res". No actuen davant "el foc creuat" que fa 24 mesos que dura. Establint paral·lelismes, ens trobem en una "guerra entre dos bàndols on les víctimes són els clients", sentencia Martínez.

És partint d'aquestes queixes que han esdevingut plataforma i han tirat endavant diverses accions judicials amb aquests 1.000 clients afectats. Tenen en curs accions administratives contra el Govern, l'AREB, l'INAF i la UifAND, on demanen danys i perjudicis per la intervenció. També han presentat querelles (en fase d'instrucció) contra l'AREB i PriceWaterhouse Coopers dels clients que encara no han migrat a Vall Banc, i per les pròpies migracions. En paral·lel, han emprès accions civils contra Vall Banc pel bloqueig de la renda variable i dòlars. Finalment, han entrat una demanda administrativa contra l'INAF, ja que, "com a entitat supervisora no pot permetre que un banc que controla no estigui encara operatiu del tot".

A tot plegat s'ha d'afegir les accions pel tema de les preferents i pels comptes bloquejats relacionats amb Landstreet.

Les accions contra Vall Banc pel bloqueig, expliquen les lletrades, parteixen del contracte mercantil que se signa entre entitat i client. Aquest estableix que les ordres del segon "s'han d'executar ipso facto" pel primer. Per tant, Vall Banc ho estaria incomplint constantment pel tema de la renda variable.

Durant aquests dos anys "els clients han estat pacients", han exercit les accions judicials "a la porta de les prescripcions" sempre confiant en una resolució amistosa prèvia. Esperant respostes i informació que no els ha arribat, critiquen. De fet, la primera demanda per la intervenció de BPA no va arribar fins just un any després d'aquesta, recorden Solé i Martínez.

Les advocades també lamenten, dels comptes encara bloquejats a Vall Banc, que "cap d'ells encara no ha estat traspassat a les autoritats judicials o a la UifAND". I el temps va en contra dels clients ja que, "tard o d'hora, BPA anirà a la liquidació".

En definitiva, els clients se senten "enganyats", "robats" i "desemparats", sense la protecció de les institucions. Fins i tot van més enllà assegurant que alguns d'ells "han contret malalties" a causa de l'estrès i la càrrega emocional derivada de la intervenció de BPA.

Ara els toca esperar les resolucions de la justícia andorrana, tot i que ja avancen que, si fos necessari, "anirem a Estrasburg" en una última instància.

Ja parlant en termes d'imatge d'Andorra, la mala praxis del Govern i la resta d'organismes (un cop intervinguda l'entitat, elles no qüestionen aquesta intervenció), ha contribuït a empitjorar la imatge de país que s'està projectant a l'exterior, asseguren. S'ha passat d'una Andorra "atractiva" pel tema fiscal, a una Andorra de "traficants, blanquejadors, màfies i famílies poderoses".

La paradoxa de l'intercanvi automàtic

Entremig de tots els desencadenants que s'han anat succeint des del 10 de març del 2015, s'ha aprovat la llei d'intercanvi automàtic d'informació, un greuge per a aquests clients atrapats perquè no poden "anul·lar el seu rastre", "cosa que sí han pogut fer els clients de la resta d'entitats del país". I en aquest punt s'estan donant paradoxes. Les lletrades expliquen que tenen clients atrapats a BPA que operen "amb tres entitats bancàries del país" on no han tingut cap problema per anul·lar els seus comptes. Però, atrapades per BPA, es quedaran sense poder regularitzar la seva situació.