03/05/2017

Bascos bons i catalans dolents?

4 min
Bascos bons i catalans dolents?

Un dels misteris de les tensions territorials dins de l’estat espanyol és la unànime agressivitat contra els catalans, tot i que són els que més contribueixen al benestar comú sense tenir els beneficis de la capitalitat. Això contrasta amb l’acceptació general que produeix la negociació amb els bascos, cada cop més rics, tot i que no contribueixen al benestar comú. Ja fa unes setmanes que ha començat el festeig entre bascos (PNB) i populars (PP) de cara a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat. Ahir el govern basc va anunciar que estaven a punt de pactar quinze anys de “pau fiscal” a plena satisfacció basca. Abans s’havia produït el festeig amb dos diputats canaris, que també obtenen tot el que volen sense que ningú s’escandalitzi.

Les dades de finançament públic per comunitats autònomes -ara cuentas públicas territorializadas (CPT)- les està publicant el ministeri d’Hisenda des del 2014 (per a l’exercici del 2011). La darrera publicació (del 2016) correspon a l’exercici del 2013. En publicar-se en ple estiu, va passar força desapercebuda per a l’opinió pública. En canvi, els resultats són força espectaculars. Cal subratllar que les CPT distribueixen la despesa segons el criteri que els seus autors apliquen de “a qui beneficia”. Això es concreta en el fet que molta despesa estatal que s’esdevé a Madrid es reparteix per totes les comunitats autònomes. El saldo de la comunitat autònoma de Madrid sembla molt pitjor del que realment és, i el de totes les altres una mica millor. Feta aquesta advertència, que implica que les xifres que aporten estan esbiaixades per minimitzar el dèficit fiscal català (queda reduït al 4,5% del PIB), els autors de les CPT calculen, entre moltes altres variables, la magnitud que més ens pot interessar: el finançament regional en euros per càpita, a competències homogènies i a igualtat d’esforç fiscal. Per al 2013, la mitjana espanyola és de 2.155 euros per càpita. Les comunitats autònomes de règim comú obtenen 2.030 euros per càpita. Catalunya n’obté 1.973. Les comunitats autònomes de règim foral n’obtenen 3.965; el País Basc, 4.170.

Ho han llegit bé: el País Basc rep més del doble que Catalunya i més del doble que la mitjana de les comunitats de règim comú. Cap partit estatal ni cap comunitat autònoma no se’n sorprèn. Cap no reclama tenir el mateix tracte que els bascos. Si els bascos demanen més, cap no s’escandalitza i a tots els sembla bé. Els dirigents del PP i el PSOE, dins i fora del País Basc, ho veuen natural. No hi ha cap acusació d’insolidaritat tot i que el País Basc tenia el 2013 el 131 per cent del PIB per càpita espanyol (la segona comunitat més rica després de Madrid) i en canvi era (i és) receptor net de recursos de l’estat espanyol. En canvi, la més petita insinuació que Catalunya hauria de rebre un tracte millor és vista a tot l’Estat com a insolidària i inadmissible.

Durant molt de temps s’ha dit que la situació basca no era comparable a la catalana perquè el País Basc era molt més petit que Catalunya (un criteri de justícia i equitat xocant). Però no és tan petit, ni per població ni per sobrefinançament. Té una població de 2.189.534 habitants, que és el 29% de la de Catalunya. A més, té un volum de finançament autonòmic que és el 211 per cent del de Catalunya. Si el País Basc rebés el mateix tracte que Catalunya, obtindria 4.760 milions d’euros menys. Si aquest import es distribuís entre totes les comunitats autònomes, permetria millorar el finançament de totes en un 5%. Si Catalunya rebés el mateix tracte que el País Basc, obtindria 16.293 milions d’euros més (una xifra equivalent a la del dèficit fiscal avaluat segons el flux de caixa i neutralitzat pel dèficit).

Són xifres impactants que demostren ben clarament que no és certa l’excusa dels partits nacionalistes espanyols que tots els ciutadans de l’Estat han de ser tractats igual i que en conseqüència no es pot oferir un tracte a Catalunya ni diferenciat ni bilateral. Cada nova ronda de negociació de la quota basca augmenta el seu finançament, tant si hi ha crisi a la resta de l’Estat com si no. La asimetria amb Catalunya és escandalosa, especialment en tractar-se de dues comunitats amb un caràcter nacional indiscutible, amb un reconeixement especial en tots dos casos a la Constitució espanyola i amb nivells de vida més alts al País Basc que a Catalunya. La hipocresia del PP i el PSOE i de la gran majoria de la ciutadania espanyola, que troben perfecte el tracte al País Basc però troben inadmissible qualsevol millora al de Catalunya, sigui en quantitat de finançament o en poder recaptatori -concert econòmic- o en combinacions de l’un i l’altre, és total. Els prejudicis contra els catalans i contra Catalunya a tot l’Estat són massa profunds perquè tots els ciutadans de Catalunya no reaccionin davant un tracte tan injust. Els que encara no tenen clar si votaran al referèndum han de tenir-ho molt present.

stats