Fent negoci hipòcrita amb els suposats àudios de Laura Escanes
BarcelonaCirculen per les xarxes dos àudios atribuïts a la model Laura Escanes en els quals, suposadament, discuteix amb el seu exnòvio. En tots dos, va alçant el to de veu fins que, al final, perd els nervis. Com que l'ex s'ha passejat per algun programa televisiu oferint la carcanada de la seva relació, és inevitable pensar que tots dos fets estan connectats.
Diversos mitjans es fan ressò del tema, i a més de manera indigna. Per exemple, la crònica d''El Mundo' es posa estupenda i diu: “Tot i així, hem de recordar que això és una violació de la intimitat de la persona”. Ahà. I aleshores, ¿per què just abans d'aquesta frase hi ha un videomuntatge on es pot sentir, sobre unes imatges dolces de la model, el tall de veu que se li atribueix on crida com una posseïda? Si acceptem que aquest àudio pertany a l'esfera privada de la jove –i això és així encara que hagi venut l'exclusiva de la seva boda a la revista '¡Hola!'– és molt hipòcrita proclamar-ho al cel mentre es posa el 'link' i es para la mà. Clic, clic: clinx, clinx.
A més, no és gens clar que efectivament sigui ella qui es deixa les cordes vocals en aquestes notes d'àudio de WhatsApp. El mateix diari ho reconeix: “De moment, no se sap si la persona que parla realment en l'àudio és Laura Escanes, ja que hi ha qui assegura que aquests àudios pertanyen a una altra dona, però sigui com sigui és una cosa inacceptable”. Inacceptable menys quan ho fem nosaltres, esclar. I continua: “No hi ha confirmació”, “Són tot especulacions”... Però publiquem el tema igualment. I ella ha negat en un parell d'ocasions, com a mínim, ser la noia dels esgarips, cosa que a la notícia d''El Mundo' no es recull.
Els anomenats pornos de revenja –o en aquest cas, àudios de revenja– són una expressió novíssima del masclisme. Els diaris ho han de denunciar, no fer-hi negoci.
