OPINIÓ
Opinió 24/10/2016

El PSOE, ferit de mort

4 min

Ordre! Ordre a la sala! Companyes i companys, la situació és complicada i el calendari no perdona. Ja no tenim temps ni ganes de fer més experiments (mirau, si no, com va acabar el darrer que ho va intentar) i només ens queden dues solucions: o ens mantenim fermes amb els nostres arguments i les nostres promeses de no facilitar, en cap cas, un govern de Mariano Rajoy, cosa que ens condueix inevitablement a unes terceres eleccions en les quals segurament perdríem gran part del suport que tenim (i en les quals segurament el PP i la seva crossa taronja obtindrien una còmoda majoria), o optam per dir blat on dèiem ordi, és a dir, per una abstenció tècnica (s'ha de ressaltar molt això de tècnica) que acabi amb el bloqueig institucional i ens permeti desenvolupar el paper d'oposició que ens han assignat els votants.

Això sí, hem de deixar ben clar als nostres electors i a la ciutadania en general que estam totalment en contra de les idees, les polítiques i les corrupteles del senyor Rajoy. Com? Ben senzill: en la primera votació farem una intervenció dura, d'aquelles antològiques que després s'estudien en les facultats de polítiques, expressant el nostre rebuig més profund al PP amb un ‘no’ que ressoni per tot l'hemicicle; després, en un gir argumental (riu-te'n tu de 'Lost'), el mateix portaveu que 48 hores abans haurà assegurat que la revàlida de Rajoy és el pitjor que li pot passar a Espanya, se l'embeinarà i, en un to que la gestora encara no ha decidit, exigirà a tot el grup parlamentari que s'abstengui, pel bé de la democràcia, dels espanyols i del mateix partit socialista.

Aquest és, si fa no fa, el relat que va fer la gestora en el comitè federal del PSOE de diumenge, que, com sabeu, va optar per la segona alternativa (fet que, segons José Blanco, no us ho perdeu, reforça el partit i suposarà un punt d'inflexió que tornarà a convertir el PSOE en un partit amb vocació de govern). Els partidaris de facilitar el govern al PP guanyaren per 139 a 96, fet que palesa, d’una banda, la divisió existent en el si de la formació i, de l’altra, l'enorme poder que té la federació andalusa (sobrerepresentada, per cert, en el comitè). No obstant això, i sent conscient que no es tracta únicament d'un debat sobre Rajoy sí, Rajoy no (la ferida és molt més profunda i, per tant, molt més greu), no queden gens clares determinades qüestions que jo qualificaria de cabdals per a la supervivència del partit socialista.

Primera: amb quina fórmula es concretarà l'abstenció? El president de la gestora, Javier Fernández, ja ha dit que el mandat és imperatiu i que, per tant, tots els diputats socialistes hauran de secundar la decisió de diumenge. Però tant el PSC (7 escons) com el PSIB (2 escons), als quals s'han de sumar alguns diputats ‘díscols’ (Margarita Robles, Odón Elorza...), ja han dit que rompran la disciplina de vot, cosa que escenificaria la divisió socialista al Congrés.

Segona: com pensen recuperar la credibilitat necessària per desenvolupar la tasca d'oposició, perduda amb un canvi de criteri tan profund? Com podrà Antonio Hernando criticar o rebutjar les polítiques d'un govern que ells, els socialistes, han possibilitat, després del ridícul que suposa defensar fins l'últim alè l'estendard del ‘no’ i, just després, justificar l'abstenció davant un partit "indecent, antisocial i corrupte"?

Tercera: qui serà el cap efectiu de l'oposició, un cop s'hagi celebrat el desitjat congrés socialista? Si el proper secretari o secretària general no és diputat, no podrà capitalitzar el seu paper de líder davant Rajoy ni obtenir la necessària visibilitat amb vista a unes futures, i possiblement pròximes, eleccions. I l'elecció d'un titella no sempre surt bé, com demostra el cas de la secretaria general de Pedro Sánchez.

Quarta: on queda la tan cloquejada democràcia interna? No cauré en la ingenuïtat de no pensar que el recurs de la militància només l'utilitza qui en pot sortir beneficiat, però resulta sorprenent que un partit que diu que aposta clarament per donar la veu a les bases intenti, ara, silenciar-les amb maneres que tenen poc a veure amb el que proclamen.

Cinquena: quins seran els efectes sobre les Illes Balears? Francina Armengol ha esdevingut una de les veus més crítiques i més visibles en contra de l'abstenció i, tant si d'aquí a uns dies els dos diputats illencs acaten la disciplina de vot com si es mantenen en la "coherència fins al final", la seva figura podria quedar malmesa, bé en l’àmbit del partit, bé amb vista a l'estabilitat dels Acords pel Canvi.

Finalment, s'ha d'acceptar que en una cosa tenen raó els abstencionistes: facilitar el govern no significa garantir la governabilitat. Per tant, quin sentit té "desbloquejar" la situació si després es "boicotejaran" totes les iniciatives populars, començant pels pressupostos? O serà que l'abstenció va més enllà i, com apunten alguns, almenys durant l'"etapa de recomposició", els socialistes no s'oposaran a les polítiques populars, encara que les intentin ensucrar una mica de cara a un electorat minvant? Personalment, i vist el to excessivament suau de la resolució del comitè federal, m'inclín més per la segona alternativa i, per tant, reiter la meva percepció d'un PSOE ferit de mort, amenaçat per ambdós costats i amb un horitzó que s'assembla molt al del seu homòleg grec.

stats