29/10/2016

Contra el Brexit

4 min

Em disgusta que Europa perdi el Regne Unit. Quedarà més petita en un món que es fa més gran. El pes econòmic del Regne Unit a Europa no és menor (la proporció del seu PIB en relació a l’europeu és similar al de Catalunya a Espanya, un 18%). Més important: Europa perdrà des d’un centre financer de dimensió global fins a les millors universitats del continent. I encara més important: Europa, sense un dels seus pilars, quedarà incompleta. Perdrà una de les democràcies més antigues del món, i una de les sensibilitats que l’han definit. I es desequilibrarà: una taula amb tres potes s’aguanta bé, amb dues ja ho veurem. Com a europeus no tenim res a guanyar amb la pèrdua del Regne Unit. I afegeixo que com a europeus del sud encara menys. Allò que de substantiu perdi el Regne Unit i guanyi el continent no anirà al sud. L’epicentre polític d’Europa simplement es desplaçarà cap al nord-est.

Per tant, la meva convicció és que caldria minimitzar l’efecte del Brexit sobre la relació del Regne Unit amb la UE, i que aquesta consigna de minimització hauria de ser l’eix orientador dels negociadors europeus en les converses que, de fet, ja han començat. L’actitud europea que cal evitar, per equivocada i miop, és la d’aprofitar l’oportunitat per -tot veient grans virtuts en la desaparició del Regne Unit del panorama europeu (uns perquè pensin que sense ell la construcció política europea podrà anar més ràpida, d’altres perquè pensin que passaran a controlar Gibraltar, etc.)- plantejar la negociació com un complex procés tècnic l’objectiu del qual és desfer-se del Regne Unit. Al contrari: crec que la negociació ha de ser intensament política i hauria de tenir com a objectiu ideal retenir el Regne Unit.

No es tracta, vull deixar-ho molt clar, de fer concessions essencials. El Regne Unit no ho pot tenir tot. En particular, la lliure circulació interna de persones (ho ha recordat recentment Merkel: és la quarta llibertat, que se suma a la de béns, serveis i capital) és absolutament irrenunciable. Per tant, si el Regne Unit ha de quedar o bé a dins de la UE o bé amb un estatus similar al de Noruega, haurà d’acceptar, com ho ha fet Noruega, la lliure circulació de persones. El que hauria de fer Europa en la seva negociació és partir explícitament de la base que deixar-ho tot com està ara en termes econòmics -la solució noruega, que podríem denominar Brexit light -és plenament acceptable, i que, si hi ha d’haver Brexit, aquesta és l’opció preferida de la UE.

Un no-Brexit, el més desitjable, és improbable, encara que no impossible. Les votacions tenen conseqüències. Però un Brexit light en els termes que he descrit (quedar en les seves conseqüències econòmiques en una situació similar a Noruega) és possible i és, com he dit, l’objectiu pel qual crec que cal treballar. En aquests moments el govern de Theresa May està empenyent en la direcció del Brexit dur. Això, evidentment, retroalimenta les posicions europees partidàries de deslliurar-se del Regne Unit. Si es tractés d’una tàctica negociadora seria molt inepta. Però crec que la posició actual del govern May, com la dels altres agents polítics britànics, cal entendre-la estrictament en termes de política interna: el Partit Conservador vol capturar la base de votants del UKIP i eliminar-lo com a factor polític. I és que el més decisiu en els mesos i anys que vénen serà el debat intern al Regne Unit. En aquest debat l’element a retenir és que les forces proeuropees van perdre el referèndum, sí, però són molt potents. Com sabem a Catalunya, un 48% del vot no és insignificant, i en el cas del Regne Unit aquest 48% inclou la City, la majoria de l’empresariat, les grans ciutats, les universitats, Escòcia, els joves (molts no van percebre el perill i es van quedar a casa el dia del referèndum). La garrotada del vot favorable al Brexit ha estabornit aquest sector de l’opinió pública britànica. Però, n’estic segur, es despertarà i lluitarà per revertir, o modular molt, una decisió que veuen com a desastrosa. Reclamaran, i ho aconseguiran, que el procés no culmini sense noves votacions, ja sigui en forma de referèndum (improbable), d’eleccions generals o de mocions al Parlament. Des del que quedaria d’Europa els hem d’animar. Europa, amb les seves quatre llibertats, té molts amics al Regne Unit. Els hem de fer costat amb una posició negociadora que els doni força i arguments. No hem de donar per fet que el Regne Unit vol un Brexit dur. Ja es veurà. ¿I us imagineu l’èxit que representaria que el Regne Unit decidís al final no sortir de casa, o quedar-se en un annex? Si això acaba no passant, que no sigui per manca de voluntat o habilitat per part nostra. El Regne Unit ha fet molt, només cal contemplar el segle XX, per la llibertat d’Europa. Hem de fer un esforç sincer i empàtic per retenir-lo. És part de la nostra civilització.

stats