Misc 23/03/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: '9-N: ciutadans honorables tractats de delinqüents'

"Sentències com la d’ahir contra un càrrec electe que va posar unes urnes sense valor vinculant són humiliants. Perquè el 9-N va ser un dia honorable i perquè nosaltres no vàrem participar en cap delicte. Nosaltres no som uns delinqüents. Som un país"

2 min

Fa tants mesos que donem voltes al mateix que hi ha dies en què sembla que no passi res de nou. Però sí que passa. Ahir el Tribunal Suprem va condemnar Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació.

Que es veiés a venir no hi treu gens ni mica de gravetat, perquè vol dir, ni més ni menys, que un diputat que hem escollit nosaltres (independentment de com es digui i de quin partit sigui) ha estat expulsat del Congrés pel delicte d’haver organitzat i celebrat una enquesta amb urnes. En ple segle XXI. És delicte fer una enquesta sense valor vinculant.

Aquesta inhabilitació d’un electe és literalment inadmissible, perquè representa una inhabilitació dels que vàrem anar a votar. Insisteixo en el tipus de delicte de què estem parlant: una consulta no vinculant. Insisteixo en el llenguatge que estem fent servir: ‘Delicte’. 2,34 milions de persones no vàrem participar en cap delicte. No som uns delinqüents, som ciutadans amb drets, deures i, pel que fa al 9-N, amb un comportament honorable. No som uns delinqüents, ni uns excèntrics. Som un país, amb el seu projecte de futur. I amb sentències polítiques com aquestes, aquest projecte no té cap futur si es pensa fer dins d’Espanya.

Ara, certament, ara són quatre els inhabilitats. I ves a saber quants seran en el futur, perquè ahir el Parlament va aprovar els pressupostos contra els avisos del Consell de Garanties Estatutàries i dels lletrats del Parlament, que van recordar que dins els comptes hi ha elements que, de ser aprovats, implicarien ignorar l’advertiment del TC que va demanar paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb el procés. Per tant, ja ho dic, de l’aprovació dels pressupostos d’ahir en podem esperar conseqüències legals. Som en un punt delicat, perquè l’Estat va imposant la força de la seva raó jurídica, que no fa més que carregar de raó política el cantó favorable al referèndum i al ‘sí’ al referèndum.

Com sortir d’aquí? De moment tothom fa el seu discurs de màxims. Madrid diu que que el que no es pot negociar no es pot demanar, i a Barcelona contesten que “o referèndum o referèndum”. Podran les dues parts mantenir aquest discurs de màxims fins al setembre, quan es convocarà el referèndum? No ho sabem. Però el que sí sabem és que sentències com la d’ahir contra un càrrec electe que va posar unes urnes sense valor vinculant són humiliants. Perquè el 9-N va ser un dia honorable i perquè nosaltres no vàrem participar en cap delicte. Nosaltres no som uns delinqüents. Som un país.

stats