08/02/2017

Excuses de perdedors

2 min
Gil Manzano mostra la groga a Savic per una entrada a Suárez

Sempre passa el mateix. Quan perds, en culpes els àrbitres. Ho ha fet gairebé tothom. Des de Mourinho fins a Piqué, passant per Simeone. Però és obvi que no deu ser per això. Bàsicament perquè no em crec que un àrbitre veiés que la pilota va entrar clarament al camp del Betis però decidís no donar gol perquè sí. Perquè és anti-Barça i els vol perjudicar. Segurament ho va fer perquè no ho va veure. Perquè no té repetició i ha de prendre la decisió en dècimes de segon, pressionat i tapat. El fora de joc del gol anul·lat de Griezmann és pràcticament impossible de veure a ull nu. Massa que l’encerten encara els àrbitres.

Una altra cosa és l’expulsió de Suárez. Reglament en mà pot ensenyar-li la groga però aquí hi entren factors d’últims minuts d’una semifinal molt tensa i de deixar-lo sense jugar la final. I quan confonem les dues situacions i ho posem tot en un mateix sac és quan regna la confusió i els protagonistes s’hi aferren per trobar excuses a les seves mancances.

En aquest partit contra l’Atlètic l’àrbitre no va ser el pitjor. Ni de bon tros. El Barça en conjunt ho va fer molt més malament que Gil Manzano. O Sergi Roberto i Carrasco, que van fer dues entrades molt clares de targeta, tenint ja la primera. O Gameiro, que va enviar als núvols un penal que hauria posat contra les cordes el Barça. ¿No és més greu fallar un penal que no veure un fora de joc per centímetres a temps real? Però per a Simeone és més fàcil veure mans negres als arbitratges espanyols i insinuar que a Europa tenen més opcions de guanyar perquè la competició no està adulterada. Doncs que comenci per no encaixar gols al descompte o per aturar algun penal a les finals si realment vol guanyar alguna cosa. Prou d’insinuacions i d’adulteracions. Els errors dels àrbitres formen part dels errors al món del futbol. Tots fallen, defenses, davanters, porters i entrenadors.

Ara bé, esclar que existeixen les pressions. I aquesta setmana també n’hem vist. Les de Florentino Pérez per intentar jugar sigui com sigui el partit contra el Celta. Els que sempre veuen conspiracions ara s’han quedat sense arguments quan el president de la LFP, Javier Tebas, no ha cedit i ha deixat el Madrid amb un pam de nas i carregant contra tot amb un comunicat bastant fora de lloc. Tots plegats hauríem d’admetre que tothom intenta fer la seva feina tan bé com pot, però a vegades surt bé i altres malament. I així és i ha sigut tota la vida el futbol. I de les excuses se n’han aprofitat molts perdedors. Però no deixen de ser això, perdedors.

stats