06/04/2017

Que dolenta és l’enveja

2 min
Luis Suárez, autor del primer gol en el Barça-Sevilla

Aprincipis del 2014 Florentino Pérez treia pit dient que estava a punt d’arribar a un acord amb Luis Suárez i que seria jugador blanc les pròximes temporades. El Barça vivia moments de molta incertesa amb Tata Martino a la banqueta i amb un joc que no enganxava ningú. Aquella temporada el Madrid va acabar aixecant la décima i el Barça sense cap títol. El club presidit per Josep Maria Bartomeu va fer un esforç econòmic important i va acabar fitxant Luis Suárez, mentre el Madrid no va igualar l’oferta amb la tranquil·litat d’acabar d’aixecar la màxima competició europea.

Gairebé tres anys després de tot allò es pot dir que el Barça va encertar plenament en aquest fitxatge. I el Madrid en veu baixa i amb el cap cot reconeix que hauria d’haver tancat l’operació quan en va tenir l’ocasió. Suárez és segurament un dels millors nou de la història del futbol. El seu rendiment en aquests anys que porta al Barça és extraordinari. La seva entrega, la pressió, les rematades i sobretot la generositat. Tots sabem que una de les premisses per triomfar al Barça és caure-li en gràcia a Leo Messi però si a més aconsegueixes convertir-te en el seu millor amic, els resultats no poden ser més positius. Suárez no només té gol sinó que també en sap donar. Porta 23 gols i 9 assistències. I té gana, molta gana. I no per fer la broma fàcil, sinó perquè després de molts anys es troba en un club guanyador i al costat hi té un fora de sèrie argentí que li fa veure que no cal cansar-se de guanyar i que sempre se n’ha de voler més.

I a l’equació també hi podem posar el brasiler. Un Neymar que el Madrid també va voler fitxar. I amb el qual el Barça també li va guanyar la partida. Segurament amb un fitxatge problemàtic i irregular però al cap i a la fi que ha permès que els barcelonistes gaudeixin del jugador amb més projecció del món. I, a més, formant un trident de somni amb Suárez i Messi. Dos d’aquests tres jugadors van ser molt desitjats per l’equip de la capital de l’Estat. Però per la bona feina del club, perquè volien jugar amb Messi o perquè els va picar per aquí, van preferir la samarreta blaugrana a la blanca. I el futbol, més enllà dels títols, són els moments, les jugades i les emocions. Detalls com els de Granada de Neymar o rematades com la de Suárez obrint el marcador contra el Sevilla. Instants que passaran a la història del Barça mentre que altres no poden fer res més que imaginar-se que algun dia tot allò podria haver sigut seu. I ara ho han d’admirar des de l’enveja i la distància.

stats