OPINIÓ
Opinió 10/04/2017

Emergència social i polítiques d'esquerra

i
Cristina Ros
2 min

Que el Consell d'una illa com Eivissa hagi d'invertir set milions d'euros en l'adquisició d'habitatges per a casos d'emergència social demostra un fracàs col·lectiu. Estic segura que l'administració eivissenca ho fa perquè és conscient d'aquest fracàs i de qualque manera ha de resoldre unes necessitats que requereixen una solució urgent. Però a mi, no sé com dir-ho, aquesta mena de solucions em semblen necessàries en cas d'una catàstrofe humanitària o pròpies d'un país que es troba lluny de poder-se considerar desenvolupat i, en canvi, un pegat a un territori que té unes condicions econòmiques, polítiques i socials com el de Balears.

Adquirir habitatges per a casos d'emergència social és una mesura que sempre serà insuficient i, per tant, no és solució. Com no ho és que l'hospital públic de Can Misses, a la mateixa illa d'Eivissa, s'hagi vist obligat a destinar dotze habitacions a residència de professionals que no poden trobar habitatge a l'illa per la gentrificació que es pateix. Ara en necessiten dotze, demà n'hauran de robar vint als malalts i d'aquí a dos mesos poden convertir l'hospital en habitacions de lloguer. És un dir. Però la cosa va així: o se soluciona el problema de fons o avui el Consell d'Eivissa (podem parlar de qualsevol altra administració municipal, insular o autonòmica) haurà fet les passes per invertir set milions en habitatges d'emergència i, d'aquí que en tingui les claus, en necessitarà el triple, de milions i d'habitatges. És el mateix que passa amb l'aeroport de Palma, per posar-ne un exemple més. Es construí per poder multiplicar-ne per deu o per vint la capacitat i ara ens diuen que s'ha d'ampliar per donar més servei a més vols i més gent.

D'un govern d'esquerres (hi insistesc, sigui municipal, insular o autonòmic), esperam que la seva feina vagi encaminada a erradicar l'emergència social, no a posar-li pis. Esperam que faci les polítiques econòmiques, laborals, d'habitatge, culturals, etcètera, que siguin necessàries per anar construint i consolidant un model de societat que no ha de tenir aquestes necessitats peremptòries. I això és el que no estic segura que s'estigui fent o almenys no s'està fent amb la determinació que seria desitjable. D'un govern d'esquerres s'espera decisió per posar fi a l'emergència social, una determinació similar a la que té un govern de dretes en fer les polítiques en les quals creuen els seus votants.

stats