15/05/2016

Deteriorament públic i canvis privats

2 min

Professor de Filosofia a la UabDissabte a la tarda. Dos senyors han quedat en una cantonada del carrer Mandri. Un d’ells té un cotxet de nen en un traster d’un garatge proper, l’altre en necessita un per a la seva filla que acaba de néixer. S’han trobat a través d’una popular aplicació d’intercanvi i venda d’objectes de segona mà. El venedor hauria pogut deixar el cotxet vell al mig del carrer quan ja no l’havia de menester. El comprador té els mil euros que costa el cotxet nou. Tanmateix, s’han donat d’alta a l’aplicació per estalviar tot renunciant a l’aparent luxe de les coses noves.

Abans de la crisi el mercat de segona mà era minoritari. La crisi, doncs, s’ha visualitzat en canvis en els hàbits de consum, els quals, tanmateix, topen amb un mercat basat en l’obsolescència. D’aquí que hagin proliferat les cooperatives de consumidors que aconsegueixen béns a preus de majorista i que proven de conjuminar la reducció dels pressupostos familiars amb consideracions ètiques.

L’austeritat ha esdevingut una virtut forçada. Davant de les polítiques que han aprimat l’estat del benestar, els ciutadans han hagut d’improvisar retallades en forma de renúncies no desitjades a les vacances, els sopars a fora i els canvis periòdics del fons d’armari.

Les reaccions són, doncs, en l’àmbit familiar. Les famílies han estat les grans afectades per la pèrdua dels llocs de treball i les que alhora han hagut de fer front a la precarització de la vida. Han esdevingut un focus de resistència i l’aixopluc privilegiat de l’individu un cop constatada la mala salut de l’estat social.

Si bé el replegament familiar ha tingut una contrapartida política, evidenciada en l’ascens dels nous partits, el cert és que la crisi no ha modificat el campi qui pugui individualista, que és una de les causes de la mateixa crisi.

stats