Els comuns, la peça més cobejada del Procés
SubdirectorSi l’èxit o fracàs del referèndum dependrà bàsicament de la participació, com ha dit el mateix president Puigdemont, la clau de la victòria la tenen els comuns, i més en concret Pablo Iglesias, l’únic líder, més fins i tot que Ada Colau, que pot arrossegar milers de votants del cinturó cap a les urnes. Aquest fet converteix els comuns/podemistes en la peça més cobejada del tauler català com a ingredient necessari per decantar la balança. Un paper que a ells els incomoda en la mateixa mesura que els atorga centralitat, i que provoca giragonses i jocs d’equilibris difícils d’explicar.
Els més afectats per aquestes contorsions són, curiosament, la CUP i el PDECat. Els cupaires tenen pànic a quedar-se sols en el Procés al costat dels hereus de Convergència, i per això són els més interessats a tenir-los ben a propet (tot i que cada vegada que Coscubiela puja a la tribuna es regiren a l’escó) i no paren de proposar òrgans de coordinació o succedanis del Pacte Nacional del Referèndum de cara al xoc que s’albira amb l’Estat.
A la banda dels demòcrates el joc és més complex. El president Puigdemont, encaparrat a ampliar la base sobiranista, sap que només ho pot fer per la banda dels comuns, i no para de llançar-los missatges de complicitat. Al carrer Provença, però, Marta Pascal, obsessionada a muscular el relat ideològic del PDECat, sap que només pot fer-ho marcant distàncies amb ERC, la CUP i... els comuns! D’aquí que en qüestió d’hores es passi de negociar el decret de l’estiba amb el PP a parlar de donar suport a una moció de censura de Podem contra Rajoy. Amb el barret Procés, els demòcrates somriuen a Iglesias i Colau, i amb el barret partit els fan ganyotes de desaprovació.
Per últim hi ha ERC, que oscil·la entre una sintonia gairebé plena a Madrid amb Iglesias i l’oposició dura de Bosch a Colau. Mentrestant, Junqueras, investit d’Amma, reparteix abraçades a dreta (Soraya) i esquerra (Colau). La diferència amb el PDECat és que ERC sí que competeix amb els comuns per una part de l’electorat metropolità.
I, finalment, com ho viuen tot plegat els comuns? El seu comportament s’assembla molt al dels gats: es deixen estimar però, gelosos com són de la seva independència, de tant en tant llancen una esgarrapada i un esbufec (estic amb vosaltres però no soc dels vostres). El seu problema és que desmarcar-se totalment del Procés equival a alinear-se amb el PP i C’s (el PSC també va tenir aquest problema però les successives escissions el van resoldre). I això per no parlar que, segons les enquestes, la gran majoria dels seus votants estan a favor del referèndum, fins i tot si és unilateral. Aquesta calculada ambigüitat es construeix amb operacions quirúrgiques com la d’ahir per burxar el PDECat. Però ningú sap què passarà a l’hora de la veritat. L’única cosa certa és que dependrà del que faci... el PP.
