27/05/2017

La seva gràcia animal

2 min
L’exposició David Bowie is es pot veure al Museu del Disseny fins al 25 de setembre.

BarcelonaCom que visito l’exposició de Bowie a Barcelona el dia de la inauguració em toca escoltar els parlaments polítics (“David Bowie ha posat sobre la taula molta reflexió, molta reflexió crítica”, diu una de les oradores) però, a canvi d’això, també escolto un quartet de tres violins i un contrabaix que en toquen peces per amenitzar l’espera. Posa la pell de gallina escoltar Ashes to ashes amb aquesta formació. Són la Nerea de Miguel, la Xiluva Tomás, la Lluna Aragón i el Manuel Fernández. “ ¿Podemos despejar? ”, els demana un vigilant. I mentre recullen (ja no hi ha temps perquè toquin res més) m’expliquen que han començat amb Space oditty i que ara, per acabar, pensaven fer Under pressure i Modern love. Quina llàstima.

Durant els parlaments ens tanquen l’aixeta de subministrament alcohòlic -perquè escoltem, suposo- i, quan s’acaben, entrem a l’exposició. Una noia amb un vestit vermell ens dona uns auriculars. Durant tota l’estona els durem posats i això farà que sentim (amb un so boníssim) diferents cançons de l’artista i també gravacions d’ell a la televisió (que veiem en grans pantalles) i fragments de pel·lis on va participar.

Hi ha moltes coses seves (que, sobretot, tens molt, molt a prop). Els vestits! Com que són maniquins els que els duen posats, dedueixo que Bowie era més alt del que em pensava. Hi ha aquell de vinil daurat, amb ratlles, com els discos, amb els camals immensos que li va fer el dissenyador Kansai Yamamoto per a la gira de l’Aladdin sane. També hi ha aquell, el d’Alexander McQueen: la casaca ratada amb la bandera d’Anglaterra. I aquell altre, el que sembla una teranyina i té dues mans que li agafen els pits, fet per Natasha Korniloff. I el d’arlequí d’ Ashes to ashes. La gràcia de l’exposició és que tot el que hi ha ho va triar ell. La guitarra amb què va compondre Space oddity. El manyoc de claus del pis que va compartir amb Iggy Pop a Haupthstrasse, al barri de Schönberg, a Berlín, on va provar de deixar la cocaïna i on va compondre Low, Heroes i Lodger. Pintures fetes per ell, lletres manuscrites de cançons, partitures amb correccions i ratllades, el cartell esgrogueït d’un concert de T-Rex i Roy Harper. Les explicacions que hi ha -molt completes- a sota de cada objecte tenen algunes diferències en català i castellà. Un exemple: en català Bowie “reapareix com a drogoaddicte a la cançó Ashes to ashes ”. En castellà, menys formal, “reaparece como yonqui”.

Al final de tot, una “taula periòdica” de David Bowie, on hi ha tot de personatges que han influït en la seva vida i obra. Iman, Madonna, Lady Gaga, Simon i Garfunkel, John Lennon... Quan surts passes per una temptadora zona de marxandatge que has d’evitar, si pots, perquè l’entrada, en cap de setmana, costa 18 euros. Però te’n vas tocat i emocionat, i quan tornes a casa no pares de cantar Lady Stardust.

stats