La samarreta de Pogba
La samarreta de Paul Pogba és la més cara, 105 euros costa la rèplica de la que llueix cada diumenge al camp, per ara, sense gaire èxit al terreny de joc. Deu euros més cara que la d’Ibrahimovic, que en val 95. Com veieu, avui parlaré de samarretes.
El Manchester United és el club al món que en ven més (2.850.000 la temporada passada i 1.750.000 de mitjana els últims 5 anys), seguit pel Barça (2.290.000 i 1.278.000) i el Madrid (1.980.000 i 1.650.000). Si fem números ràpids: les vendes de la temporada actual poden suposar al United -bé, a l’empresa que ven les seves samarretes- aproximadament 300 milions d’euros. No està gens malament.
Hi ha diversos factors clau per tenir èxit, els analitzarem a continuació, l’ordre és purament enumeratiu. El primer, la capacitat comercialitzadora i les campanyes de màrqueting de les marques esportives. És molt més important del que ens sembla signar un contracte amb Nike o Adidas, et garanteix estar present en 9 de cada 10 botigues. Firmar-lo amb marques menys globals o amb menys distribució de mercat, en canvi, et penalitza.
En segon lloc, les audiències televisives i la seva cobertura. La Premier League és líder absoluta a tot el món, la veuen en 730 milions de llars a tot el món, i un 55,1% dels seus espectadors provenen d’Àsia, Àfrica i Oceania -només un 16,1% són anglesos-. Això els garanteix un lideratge absolut en venda de samarretes en aquests territoris. Si no et veuen, òbviament, no et compren.
En tercer lloc, els jugadors. El jugador que ven més samarretes és, com no pot ser d’una altra manera, el millor del món: Leo Messi. Entre els deu primers hi trobem set jugadors de la Premier i tan sols tres de la Lliga (Leo, Cristiano Ronaldo i Neymar). El país de procedència dels jugadors també ajuda a comercialitzar més o menys samarretes: s’han produït fitxatges de jugadors, asiàtics principalment, sobre els quals sempre hi ha hagut el dubte de si eren apostes esportives o comercials. Dos exemples al mateix Manchester United: Park Ji-Sung, coreà, o Shinji Kagawa, japonès.
En quart i últim lloc, els èxits esportius. Guanyar competicions, i principalment la Champions, esdevé un factor clau perquè aquells aficionats de països amb poca cultura futbolística adquireixin més samarretes d’un club o d’un altre. Portar la samarreta del campió agrada i ven més.
Tot i això, explicaré un fet curiós: el Leicester, després de la millor campanya de la història, no ha passat de 50.000 samarretes venudes, aproximadament les que ven el ManU en una setmana.
