20/05/2017

El 15-M de Pedro Sánchez

2 min
Susana Díaz, Patxi López i Pedro Sánchez abans del debat

PeriodistaEls adversaris de Pedro Sánchez han ignorat quin era l’objectiu a batre. Han centrat els atacs sobre l’ex secretari general i sembla que s’han equivocat negant un fet: el genet cavalca sobre un ampli moviment de militants i plataformes espontànies en totes les regions. La tàctica tan americana de l’anomenat character assassination o assassinat de la reputació de Sánchez -la campanya negativa, vaja- ha aguditzat el xoc dels militants amb l’aparell del PSOE. Els actes de la seva candidatura han reflectit il·lusió i entusiasme, tot el contrari que els molt minoritaris que ha convocat Susana Díaz, on s’ha aconseguit saber que Sánchez és un bluf -Pepe Bono dixit - però no per quina raó cal votar-la a ella. Sánchez arriba al desenllaç d’avui després d’haver estès i reforçat una mobilització que va experimentar aquesta gran remuntada amb la primera volta dels avals, quan va calar la idea que podia guanyar a la segona volta d’avui. Encara que dependrà molt de cap on s’inclinin els votants de Patxi López -el candidat que ha dividit el camp de Sánchez i que espera a la nit per negociar amb el guanyador-, no és menys cert que s’ha produït, amb tot el valor relatiu que cal donar a les analogies, un 15-M a les entranyes del PSOE.

Díaz i els seus se n’han adonat només al final que la tàctica superagressiva i personal per assassinar la personalitat de Sánchez no havia fet res més que donar ales al seu adversari. Per això divendres passat Díaz va fer un gir espectacular. En comptes d’atacar la personalitat del seu rival, que aquella nit va reunir a Sevilla més de dues mil persones amb el suport de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, es va limitar a congregar un nombre més alt de militants de la mà d’Alfonso Guerra. Felipe González ni hi era ni se l’esperava.

Una catarsi post 1 d’octubre

La campanya de les primàries s’ha tancat amb la possibilitat d’una victòria de Pedro Sánchez. No sembla, però, que els militants pensin votar avui la persona que veuen com a pròxim president o presidenta del govern espanyol. La votació es perfila més aviat com una catarsi post 1 d’octubre del 2016, la data del comitè federal en el qual l’aparell encapçalat per Díaz va aconseguir fer fora Sánchez de la secretaria general. Si Sánchez guanya avui, la batalla es traslladarà al congrés federal del PSOE del juny, on les federacions potents liderades per Díaz estarien en condicions de capgirar les primàries.

És veritat que l’elecció de delegats és un procés que l’aparell pot controlar amb més eficàcia que la votació en primàries, i que si bé el guanyador posarà en peu una nova executiva federal, al congrés li toca ratificar-la. O no.

Una victòria de Díaz suposarà vèncer però de cap manera convèncer; un triomf de Sánchez, en canvi, es presenta com l’obertura d’un període més entusiasta amb expectatives de recomposició del PSOE cap a l’esquerra. I no només això. També avalaria un no a Rajoy que cada cop guanya -retrospectivament- més força.

stats