TRIBUNALS
Misc 11/05/2017

El jutge envia Rato i Acebes a judici, però exculpa els supervisors

La cúpula del banc i l’auditor de Deloitte, al banc d’acusats per haver creat “una aparença de solvència”

i
Ernesto Ekaizer
3 min
El jutge envia Rato  i Acebes a judici, però exculpa els supervisors

MadridEl jutge Fernando Andreu, com va avançar l’ARA, va dictar ahir la conclusió de les diligències de cinc anys contra l’expresident de Bankia i de BFA, Rodrigo Rato; l’exvicepresident i expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas; l’exministre de l’Interior i llavors conseller de l’entitat Ángel Acebes; 31 administradors més, i el soci auditor de la firma Deloitte Francisco Celma, pel cas de la sortida a borsa del banc. Punt final al gran fiasco financer que va exigir cobrir pèrdues directes per valor de 23.000 milions d’euros i va obligar a sol·licitar un rescat a la Comissió Europea el juny del 2012. El magistrat ha aplicat al peu de la lletra la seva òptica personal dels fets: deixa fora dels delictes de falsejament de comptes i frau les cúpules dirigents del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per a tots ells -governador, subgovernadors, directors generals i responsables de departament- dicta el sobreseïment definitiu i arxiva la causa. No obstant, l’acta encara es podrà recórrer abans de passar a la fase del judici oral.

El jutge assenyala, amb claredat, l’objecte de la investigació: “la creació d’una aparença de solvència” que va contribuir a atreure els inversors, una “ficció” en la qual, segons Andreu, no van intervenir els reguladors. Com podria haver-se forjat aquesta “ficció” sense la participació intel·lectual i activa del Banc d’Espanya i la CNMV -és a dir, no només com a vigilants- és un misteri. El jutge descriu com els “dolents” els administradors ja cremats i condemnats (pel cas de les targetes black ), i com els “bons” els supervisors o vigilants de les entitats i mercats. Ells, juntament amb el soci auditor de Deloitte, són els únics protagonistes de la història. Després de llegir les 253 pàgines de l’acta, la conclusió cau pel seu propi pes: per a què serveixen els reguladors?

Testimoni clau

El jutge només cita una vegada el testimoni clau, l’inspector en cap del grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, que va destapar amb els seus correus electrònics i declaracions com la cúpula del Banc d’Espanya es va entestar en la falsa fusió de les set caixes que van donar lloc al naixement de BFA-Bankia i la posterior sortida a borsa, el juliol del 2011, tot i saber que era un grup en fallida tècnica. El jutge admet, però, que Casaus la va encertar quan afirmava que la sortida a borsa era un error i abans de fer diana va fer un diagnòstic: el grup estava en fallida tècnica i anotava com a ingressos de promotors en fallida sumes que no ingressaven sinó que tapaven amb refinançaments.

Després de veure els múltiples indicis de falsedats (les provisions de 6.913 milions apuntades en el butlletí de sortida a borsa són falses, per exemple), Andreu assegura que els reguladors no van participar en la formulació dels comptes. Però ¿què van declarar aquests responsables? Que els 6.913 milions en provisions existien, eren reals.

El jutge també fa seure al banc dels acusats Francisco Celma, soci auditor de Deloitte, i declara la firma responsable civil subsidiària, precisament perquè, entre altres coses, va avalar l’existència dels 6.913 milions. De fet, l’acta reconeix que la informació era “especialment contrària a la normativa nacional i internacional”, encara que Bankia la va fer servir com a argument de la fortalesa financera de l’entitat davant dels inversors potencials.

Informació “comercial”

Això és el que el pèrit Antonio Busquets va anomenar una informació de caràcter “comercial” per donar confiança als inversors, és a dir, enganyar. Hauria d’haver sigut la fiscalia Anticorrupció qui cités els pèrits judicials. Però la finesa en el cas ha consistit en això: Bankia és una operació d’estat, no molestem el Banc d’Espanya perquè darrere hi havia el govern espanyol.

Què plantejarà el fiscal Luzón, després del seu èxit en la condemna per apropiació indeguda de 12 milions que ha suposat el cas de les targetes black? Quina posició mantindrà davant d’un frau que va carregar als contribuents ajudes de 23.500 milions? Aquesta història encara no ha acabat. Qui cregui que Francisco Celma, el soci auditor de Deloitte, se les carregarà tot sol, potser s’emporta una sorpresa. Si els quatre famosos correus de Casaus s’han convertit en els correus de l’apocalipsi del Banc d’Espanya, els que atresora Celma poden posar la cirereta al cas Bankia.

stats