Només una intel·ligència de primera classe com la de Susana Díaz podia demanar, en un míting a Catalunya, reconèixer “les identitats nacionals” tot preservant la igualtat. La mediocritat de la majoria de polítics espanyols ha arribat al punt de no entendre que hi ha persones que saben escoltar i interpretar un discurs de nivell mitjà, i que, per tant, els veuen venir d’una hora enfora. Aquesta dona, la “sargento chusquero” de Borrell, envia carnassa als seus presentant-se com la garantia d’una unitat que els garanteix l’actual forma de vida. No és casual que siguin ella i Guillermo Fernández Vara, líders de dues comunitats àmpliament subvencionades, els socialistes que més abruptament rebutgen el dret a decidir dels catalans. Quan s’hi posen, regalima de la seva oratòria el mateix ressentiment i el mateix afany conqueridor que durant el franquisme atribuíem al doctrinari feixista.
No és propi d’una lideressa política insultar la intel·ligència de la gent amb jocs maldestres de paraules que pretenen formar un sofisma. Acostumats a tota casta d’escombraries electoralistes, la de Susana Díaz potser supera els límits traçats fins ara. És una suposició molt arriscada, ja ho sé, però, de “la rica variedad regional” de Franco fins a la fórmula de Díaz, potser ningú no s’havia expressat de manera tan grotesca, tan aparatosament patètica.
“L’única bandera que entenc és la de la llibertat i les persones estan per damunt dels territoris”: amb aquests exercicis de populisme vol arrossegar les masses. Raymond Chandler, parlant de la novel·la d’un escriptor del seu temps, va dir que no hi havia res, al llibre, que no es pogués dir amb un rot. El discurs de Susana Díaz no conté res que no entenguem amb un crit “garbancero” de “¡Viva España!”. No és menester fer aquesta pantomima de discurs polític per palesar que no s’alimenta d’una formació humanística i ideològica suficient. Tal com funcionen els partits, havíem d’arribar forçosament a aquest punt.
I, atenció, no són pocs els que pensen que aquesta dona acabarà presidint el govern d’Espanya. Si s’acomplia aquesta previsió, amb quin grup d’estats classificats segons les capacitats dels seus dirigents s’associaria Espanya? Fruïu, germans, del dia d’avui, perquè el de demà serà molt pitjor.
