Misc 18/10/2014

Alemanya i l’energia: una aposta arriscada

i
Heribert Padrol
3 min

Hi ha un debat constant sobre la política econòmica d’Alemanya. Tant pel que fa a possibles mesures que ha de prendre per estimular la seva demanda interna, com pel que fa a les limitacions que sembla que imposa a la política desenvolupada pel Banc Central Europeu a causa del seu lideratge dins la UE i del mateix marc regulador de la institució que presideix Mario Draghi.

En aquest article voldria fer referència a un determinat aspecte de la política d’Alemanya, concretament a la seva política energètica ( Energiewende ), basada en el foment de les energies renovables i el tancament de les nuclears. El ritme d’aquest canvi en el mix energètic és fruit d’un programa aprovat l’any 2000 però que s’ha accelerat arran de l’accident de Fukushima l’any 2011. Els impactes econòmics d’aquesta política, tot i que en principi és positiva des de la perspectiva de la reducció d’emissions contaminants, són delicats, tenint en compte el difícil moment econòmic actual.

L’objectiu d’aquesta política, com he comentat abans, consisteix a augmentar el pes de les energies renovables i passar de l’actual 27% en el total de la producció elèctrica del primer semestre de l’any al 80% l’any 2050. Per limitar l’impacte en els costos de producció suportats per les empreses industrials, a algunes el govern els paga subsidis. El nombre d’empreses perceptores s’haurà de reduir significativament per exigències de les autoritats de la competència de la UE.

Tot i els subsidis, aquesta política ha generat un encariment dels costos de l’energia per als particulars, que per la factura de la llum paguen un 48% més que la mitjana europea, i també per a les mitjanes empreses ( Mittlestand ), que suporten el doble de cost per aquest concepte que els seus rivals dels Estats Units. Aquests imports provenen d’un informe encarregat pel mateix govern alemany a la consultora Ecofys i al Fraunhofer Institute. IHF, una altra consultora, va estimar el febrer passat que aquesta política ha impactat negativament en les exportacions alemanyes per un import de 52 bilions d’euros entre el 2008 i el 2013.

El segon efecte de l’ Energiewende és curiós. A causa del tancament de les nuclears, ha d’augmentar la generació energètica basada en el carbó. De fet, està previst que entre el 2011 i el 2015 acabin entrant en funcionament nou plantes més de carbó, necessàries per aconseguir la necessària seguretat en el subministrament d’energia elèctrica. En la primera meitat del 2014 el carbó ha estat la principal font de producció elèctrica, amb un 45,8% del total, comptant carbó brown i hard (Fraunhofer Institute). I el carbó és altament contaminant, de manera que es produeix un efecte contrari al que es pretenia amb l’aposta per les energies renovables.

El tercer aspecte que cal comentar crida l’atenció. El programa de tancament de les nuclears es produeix just quan resulta evident que la dependència energètica que té el centre i el nord d’Europa del gas natural rus introdueix elements de feblesa potencials o reals en la relació geopolítica entre aquests estats -entre els quals hi ha Alemanya- i Rússia. A aquesta circumstància caldria afegir-hi que és poc estimulant veure l’anterior canceller alemany, Gerhard Schröder, ocupant importants càrrecs en societats del grup Gazprom. És ben cert que des d’aquestes latituds no es pot donar cap lliçó d’aquesta mena a un estat on els polítics dimiteixen per una acusació de plagi, però estarem d’acord que és una circumstància estèticament poc afortunada tenint en compte els temps que corren.

Pel que fa a aquest últim aspecte, veus autoritzades dins d’Alemanya (el think tank Agora Energiewende) afirmen que la cancel·lació del programa nuclear no augmenta la dependència del gas que prové de Rússia, perquè aquest últim es consumeix fonamentalment per cuinar i per fer funcionar les calefaccions, uns usos que no tenen relació amb l’energia nuclear. En aquest sentit, és cert que, tot i que el gas continua mantenint presència com a font d’electricitat mitjançant les centrals de cicle combinat, amb una potència instal·lada de 28.241 GW (un 16,46% del total), la tendència sembla que és a la baixa.

Els resultats d’aquest programa es podran avaluar a llarg termini. Les veus crítiques posen l’accent en el delicat efecte de l’augment dels costos de l’energia i en el consum més gran de carbó. Veurem qui té raó finalment, si els crítics o els que defensen aquesta política i neguen que tingui un impacte en forma d’augment de la dependència de les importacions de gas en les relacions internacionals alemanyes.

Esperem que sigui una política adequada, perquè és evident que un bon funcionament de la locomotora de la UE d’alguna manera ens afecta a tots.

stats