09/11/2016

Obama torna a brillar

3 min
Obama torna a brillar

Nova YorkHa tornat el gran Obama, el que sap entusiasmar les masses. Acostumats a la seva oratòria com a president dels Estats Units, brillant però forçosament assossegada, l’Obama dels mítings ha demostrat que conserva intacta la facultat de connectar amb el públic i de fer-lo vibrar.

El moment de la cursa presidencial més esperat el van protagonitzar junts els Clinton, els Obama i Bruce Springsteen en un acte massiu que va reunir 40.000 persones a Filadèlfia. Però el president sortint ja feia dies que s’havia bolcat a fer campanya a un ritme propi de candidat. Ho ha donat tot per Hillary Clinton.

Als seus mítings, ha tingut moments per a la nostàlgia. Ha recordat que, quan va presentar-se el 2008, ningú no donava un duro per ell. “Jo era un candidat prim amb un nom curiós. Quan miro fotos meves parlant, em veig molt jove”. Fa 8 anys, quan celebrava la victòria davant d’una multitud a Chicago, aquell candidat prim amb nom curiós proclamava l’inici d’un nova era subratllant que el canvi havia arribat: “Yes we can ”, deia.

Un cop a la Casa Blanca, Obama, com qualsevol president, va descobrir la dificultat de portar els somnis a la pràctica. Dues legislatures després deixa un llegat inacabat. Per això també s’ha implicat tant en les eleccions, per assegurar que el seu projecte tingui continuïtat, que no hi hagi una operació de desmuntatge radical del que ell ha impulsat.

Durant el seu mandat, ha posat en marxa l’Obamacare, que ha proporcionat assegurança mèdica a milions de nord-americans, però continua sent un programa polèmic i que necessita una reforma profunda. Ha tret l’economia de l’abisme en què es trobava quan la va heretar, però el ritme de creixement és encara modest. Ha reduït la presència de tropes nord-americanes implicades en guerres i ha debilitat profundament Al-Qaida, però ha aparegut un Estat Islàmic encara més despietat. Sense oblidar que Guantánamo segueix obert.

President i activista

Durant la campanya, Obama ha compatibilitzat les seves funcions de president i d’activista demòcrata. A les primàries del seu partit, va mantenir una neutralitat exquisida fins que Clinton va guanyar la nominació. A partir de llavors va participar en diferents actes i ha intensificat la seva presència els últims quatre dies de campanya. En aquest moment, l’equip Clinton va desplegar als estats decisius un autèntic dream team : la candidata, el seu marit Bill, el president, la primera dama i el candidat a vicepresident. Aquesta col·lecció d’estrelles contrastava amb la solitud de Trump, que comptava amb la família però no amb les elits del partit republicà.

Obama va reaccionar amb prudència a la polèmica per la reobertura de la investigació sobre els mails de Clinton per part de l’FBI que tan mal li va fer en la recta final de la campanya. Primer, la Casa Blanca va defensar la independència i integritat del director de l’FBI, James Comey; després, Obama va criticar-lo dient que no es podia actuar amb suposicions, que calien fets comprovats.

L’enfrontament a les primàries entre Obama i Clinton el 2008 va ser dur, però tots dos van saber recuperar les relacions amb la incorporació de Clinton com a secretària d’Estat, un càrrec on es va guanyar-se una bona reputació. Després, Clinton va deixar la secretaria d’Estat per presentar-se com a senadora per Nova York, i ara, finalment, a la presidència. En aquesta cursa final ha comptat amb el suport inestimable dels Obama, que abandonen la Casa Blanca amb unes xifres de popularitat elevadíssimes. Tot dos, tant Barack com Michelle, han donat suport a Clinton amb una intensitat sense precedents.

stats