22/04/2017

França: respiració continguda...

3 min

Crec que no enganyo a ningú si recordo novament com creix i com és fa més profunda la sensació d’estar en una conjuntura crítica, tant en les perspectives polítiques de Catalunya com en les d’Europa. Amb mirada curta, pot semblar que aclarint les primeres ens podríem quedar tranquils. Contràriament, jo soc dels que pensen que els problemes de la UE són segurament els més importants. Això és així perquè influiran més en les nostres vides i en les dels nostres fills o nets, i també perquè la solució de les nostres dificultats depèn en gran part del que passi a Europa.

1. Construcció del model. Tips d’un segle de confrontacions, revoltes i guerres, una part d’Europa va fer una aposta valenta: encetar un projecte polític que liquidés fantasmes del passat i que construís una societat diversa però unida, lliure però segura, rica però solidària, i pacífica però influent en el món. Fins fa ben poc, el projecte avançava, amb entrebancs i retards però satisfactòriament, i era pol d’atracció de més i més socis.

Alguns esdeveniments recents l’han fet trontollar: el corrent neoliberal fruit de la desaparició de l’amenaça comunista, la transformació hiperfinancera del capitalisme industrial, la globalització desregulada, el creixement de les desigualtats internes, els dèficits democràtics en les institucions comunitàries i la visió curta i egoista dels polítics en la majoria dels estats membres.

2. Afebliment. Ara hi ha perill de retrocés i d’iniciar un camí de tancament i decadència per al conjunt dels països europeus. La causa no és només la manca d’adaptació a les noves circumstàncies, sinó també la passivitat a l’hora d’afrontar els reptes. Aquesta passivitat ha fet que creixés el desencís intern dels ciutadans, ja que, aprofitant errors en les polítiques contra la crisi, alguns partits populistes han aconseguit excitar sentiments xenòfobs i antieuropeus. Alguns símptomes d’aquest malestar han estat molt visibles a Grècia (2014), al Mediterrani (2015), al Regne Unit (2016) o a Holanda (2017).

El tema grec va tenir una solució inadequada i va posar de manifest la manca total de solidaritat interna. El paper dels estats europeus respecte als refugiats, més que no pas el de la UE, ha fet palesa la manca de solidaritat externa i, sobretot, la divisió en temes de política internacional. El que ha passat al Regne Unit té molt a veure amb un error estratègic dels ciutadans anglesos mal informats, però també demostra molts errors de les autoritats comunitàries. La possible marxa britànica no té per què fer molt de mal al futur de la UE, excepte si crea una cua... Fa poc a Holanda s’ha evitat un fet insòlit: que en un dels estats fundadors obtingués majoria un partit antieuropeu.

3. Respirar fondo? Fa un mes molts van respirar fondo; però la tranquil·litat durarà poc, ja que tots estem aguantant la respiració fins a les eleccions a França d’aquest diumenge. Espero que cap dels dos candidats antieuropeus (Le Pen o Mélenchon) arribi a la presidència, ja que sense França la UE no té futur. La UE pot tirar endavant sense el Regne Unit, encara que tindrà algunes dificultats, però també s’estalviarà alguns entrebancs. Però sense França, o més exactament sense una entesa entre França i Alemanya, el futur seria molt negre.

Encara hi ha un altre escenari gairebé tan greu com aquest: evitar el perill a França i respirar fondo però que tot segueixi igual com ara, a l’espera de les eleccions a Alemanya. Les reformes que ens calen necessitaran temps, però la decisió, l’orientació i els signes del que es vol fer no poden esperar sis mesos més. Aquí hauran de demostrar la seva talla política i la seva capacitat de lideratge tant Merkel i Schulz com el nou president francès.

4. Reformes. Les sintetitzo novament: a) oblidar l’Europa de dues velocitats i dissenyar l’Europa concèntrica: un centre amb unitat política respectuosa amb la pluralitat, i una perifèria amb una unió comercial reforçada; b) aplicar al centre el principi de “més Europa” amb les competències de dimensió global, i “menys Europa” en moltes altres més locals; c) identificar el centre amb l’actual zona euro, completant-la amb la unió bancària, la unió fiscal i amb noves competències i objectius per al BCE, incloent-hi els eurobons; d) augmentar el volum del pressupost comunitari introduint, com a mínim, un impost de societats europeu, i augmentant la inversió en infraestructures comunitàries i altres mesures de solidaritat; e) millorar el caràcter democràtic dels òrgans polítics de la unió política, amb més intervenció dels ciutadans en l’elecció de representants i càrrecs executius, i amb molta més transparència i rendició de comptes; f) promoure mesures de transferència fiscal directa, amb especial atenció als joves que veuen el futur compromès per la crisi: assegurança comunitària d’atur, més oportunitats, ajuts, beques, mobilitat per formació i per feina...

No es tractarà de respirar fondo, sinó d’actuar ràpid.

stats