09/03/2017

Pocs diners o mal utilitzats?

4 min
Pocs diners o mal utilitzats?

L’entitat barcelonina Fundació Catalunya Europa (FCE) va realitzar, fa uns mesos, un interessant estudi sobre la situació del progrés social a Catalunya, del qual es poden treure algunes conclusions molt útils. Ho va fer a partir de l’anàlisi de l’anomenat EU Regional Social Progress Index (EU-SPI). La participació en aquest treball m’ha permès algunes reflexions que m’agradaria compartir. Anem per parts.

1. Que és l’SPI? És un índex que pretén valorar l’estat del benestar o del progrés social d’un territori (estat, nació, regió...) a partir d’una sèrie de xifres estadístiques i de percepcions de la gent que reflecteixen el nivell real de la convivència, el benestar, la salut, la formació, les llibertats, les oportunitats, etc. És molt interessant perquè no utilitza dades econòmiques (PIB, renda disponible, despesa social, sanitària o educativa...), ja que no es fixa tant en els recursos utilitzats com en els resultats aconseguits. No es tracta de comparar si un país dedica més o menys percentatge del PIB a educació o a sanitat, sinó de veure si la població està més ben formada o està més sana. L’origen de l’SPI és nord-americà, però la UE l’ha adaptat a les nostres característiques i el publica referit als 28 estats membres. Recentment, també l’ha elaborat per a les 272 regions.

És clar que el nivell econòmic condiciona molt el progrés social (més riquesa vol dir normalment més benestar), però també és clar que no hi ha una correlació directa, i que els augments de la riquesa, sobretot a partir d’un cert nivell de saturació, no signifiquen sempre augments del benestar social. El benestar depèn d’altres factors, així com d’un bon repartiment i d’una bona utilització dels recursos. És per això que resulta molt instructiu comparar una cosa i l’altra.

2. PIB i SPI. El que ha volgut fer precisament la FCE és valorar la situació relativa de Catalunya dins d’Europa comparant simultàniament aquests dos índexs: recursos (PIB) i resultats (SPI). Crec que no és exagerat dir que la comparació porta a una sorpresa important i preocupant. Catalunya ocupa la posició 68 en termes de PIB entre les 272 regions europees, però en l’índex de progrés social és la 163. Aquesta diferència de gairebé 100 llocs és molt preocupant; cal esbrinar-ne les causes. És clar que poden ser de dos tipus: que es perdin recursos per algun lloc o que estiguin utilitzats amb poca eficiència.

3. Els recursos públics. El nivell de benestar social depèn del PIB, del seu repartiment i de la part del PIB que s’utilitza en actuacions per millorar la igualtat i l’equitat entre les persones. Per tant, dos índexs econòmics que retraten els recursos reals són la recaptació fiscal (part del PIB que l’Estat recapta en forma d’impostos) i la renda disponible (els diners que tenen les persones després d’haver pagat impostos i cotitzacions).

És conegut que a Espanya i a Catalunya tenim una recaptació fiscal entre 6 i 8 punts inferior a la dels països de l’euro. Mentre no s’augmenti, a Catalunya i a Espanya, la pressió fiscal, i no es redueixi molt el frau fiscal, no podem pretendre tenir un sistema de benestar com el d’altres estats europeus.

A més, Catalunya té un dèficit fiscal entre 5 i 8 punts superior al de l’Estat. Mentre no es redueixi a un percentatge raonable, és un element que agreuja el problema. No s’ha d’eliminar pas el dèficit, ja que la solidaritat entre regions és a la base dels valors europeus, però en molts països es considera que passar del 5% és exagerat i fins i tot contraproduent.

4. Utilització dels recursos. Però també queda clar que aquesta manca de recursos per la poca pressió fiscal i pel fet que hi ha massa frau i massa dèficit justifica només en part aquest important retard social. Examinant detalladament els subíndexs utilitzats, es veu clarament que tenim algunes àrees amb una important ineficiència entre la utilització de recursos i els resultats obtinguts. Sense poder entrar-hi a fons en un article, tenen un clar color vermell temes com el cost i el confort de l’habitatge, el tractament dels residus, el fracàs escolar, l’educació al llarg de la vida, l’accés a internet de banda ampla, la pol·lució...

5. Elements de caràcter polític. També s’aprecien clarament mancances en temes de tipus no estrictament econòmic: confiança en el sistema polític, confiança en la justícia, transparència, corrupció, perspectives per als joves, oportunitats laborals, llibertat per escollir el futur...

Casualment, un cop escrit l’article, veig que la UE acaba de publicar l’índex de competitivitat regional 2016, i Catalunya se situa en el lloc 153, 11 per sota del 2013.

Per totes aquestes raons és molt important que les administracions públiques de casa nostra aprofundeixin en aquestes comparacions amb altres regions europees, per trobar les mancances i les ineficiències que són causa dels retards. I que, a partir d’això, reivindiquin on calgui el que s’ha de reivindicar, i alhora es posin a millorar el que elles han de millorar.

L’estudi de la FCE dona bases per a la reclamació i raons per a l’autocrítica. Una cosa no impedeix l’altra; però massa sovint se n’oblida una de les dues.

stats