09/02/2017

Què hem de fer amb els anglesos?

3 min
Què hem de fer amb els anglesos?

Theresa May, la primera ministra britànica, està posant en marxa els mecanismes derivats del resultat del referèndum del Brexit, i vol encetar una negociació. Al títol em refereixo als anglesos i no als britànics perquè els escocesos no volen marxar, però aquest és un altre problema.

La Unió Europea també s’està preparant. Als anys 90, estant jo a la Comissió, vaig defensar que la construcció europea es podria fer millor i més ràpidament si els britànics no en formessin part. Potser per això alguns coneguts que encara hi són m’han demanat opinió, i he fet algun petit informe. Això m’ha obligat a posar-me al dia i a reflexionar. Voldria compartir, de manera molt resumida, alguna d’aquestes reflexions.

1. El Brexit. Crec que Cameron va cometre un gran error. Per raons de política de partit va convocar un referèndum amb la seguretat que guanyaria l’opció de quedar-se, però va guanyar la de marxar. Ell es va retirar, i el Regne Unit té ara un problema gros: el país està molt dividit, i May ho gestiona endurint la postura de sortida (hard Brexit ) i plantejant unes posicions que intenten, sent fora de la Unió, conservar molts dels avantatges de formar-ne part (accés al mercat continental, tant de productes industrials britànics com dels serveis financers de la City) però sense acceptar les regles que no li convenen (llibertat de moviment de persones i treballadors, acceptació de moltes de les regulacions comunitàries). Crec que és una posició inacceptable, ja que suposaria fer un vestit a mida per al Regne Unit, i segurament provocaria una cua de membres que dirien: “Jo també”; és a dir, la desintegració de la Unió Europea.

2. Impacte econòmic per a la UE. La Unió també té un problema. No hi ha per ara una posició prou definida, perquè no hi ha consens i perquè hi ha dilemes a resoldre. En el tema comercial, la sortida total, i per tant l’aixecament de barreres duaneres, perjudica molt més el Regne Unit que la UE. He vist càlculs que, canviant les regles actuals comercials per les regles d’un país tercer, afirmen que la UE podria perdre uns 50.000 milions d’euros i el Regne Unit uns 110.000 milions. Com que el PIB de la UE és unes cinc vegades més gran que el britànic, en proporció al PIB perdrien 10 vegades més que la UE. Això vol dir que en termes de comerç exterior, a curt termini, el problema és molt més gros per a ells, i la nova política de Trump, America first, no fa pensar que puguin trobar a Washington grans oportunitats compensatòries.

Aquesta tranquil·litat permetria una postura molt ferma, però no és segur que sigui la millor.

3. El futur de la UE. Al marge d’això, cal que la UE abordi aquesta negociació havent-se fet tres preguntes. Quines d’aquestes coses poden ser més importants per al benestar futur dels europeus: ¿la dimensió econòmica (PIB), el pes al món (G-7) o la cohesió interna? Com poden canviar aquests temes amb la presència o no del Regne Unit? Quins canvis s’han de fer a les institucions europees per evitar que tornin a produir-se aquestes crisis?

Al voltant d’aquests dilemes, m’agradaria fer unes consideracions:

-La UE és una realitat a conservar i a enfortir. La UE és actualment la tercera economia del món, després dels Estats Units i la Xina (sense el Regne Unit ho seguiria sent); després venen l’Índia, el Japó i Rússia, i llavors vindrien Alemanya i el Regne Unit.

-Les previsions de l’ordre per d’aquí uns 15 anys són: la Xina, els Estats Units, l’Índia, el Brasil, el Japó, Rússia, Mèxic, Alemanya i el Regne Unit. La UE continuaria sent el número 3, però, si es disgregués, un hipotètic G-7 no tindria ni un sol país europeu...

-La globalització ha fet que cada vegada més la competitivitat d’un país depengui no només de la seva realitat interna sinó també del seu pes en l’ordre mundial, és a dir, la pertinença a organitzacions o fòrums de tipus multilateral.

-La cohesió interna té una dimensió de tipus polític (una sola veu en temes polítics) i una dimensió econòmica (reducció de les desigualtats). La cohesió és clau tant per al progrés econòmic com per al pes polític.

4. Quatre conclusions resumides. a) Tirar enrere la UE seria un gran desencert, però mantenir-la sense modificacions (més democràcia, més proximitat amb els ciutadans, més acceptació de la diversitat, menys burocràcia, més redistribució social...) seria condemnar-la a no ser útil. b) La continuïtat del Regne Unit dona més pes i més dimensió a la UE, però això és bo sempre que no disminueixi la cohesió en temes fonamentals. c) Si el Regne Unit posa uns termes inacceptable per quedar-se a la UE i tenim el convenciment que s’equivoquen, no hem de cedir. d) Si fos possible una situació similar a la de Noruega, seria potser una bona solució per a tots.

stats