09/05/2017

On és l’extrema dreta?

3 min

1. CAUSES. Per què a Espanya no hi ha un partit d’extrema dreta? És una pregunta que els veïns europeus fan recurrentment. Com pot ser que de la vella Espanya catòlica, reaccionària i franquista no n’hagin sortit hereus disposats a construir un partit que actualitzi l’extrema dreta quan n’estan apareixent a tot Europa?

Les respostes més automàtiques són dues. Primera, que la dictadura ha tingut un efecte contrari al que els nostres veïns es poden imaginar. Hi ha un cert tabú sobre la iconografia franquista que fa difícil que un projecte es pugui sustentar en res que pugui recordar-la. El franquisme està massa a la vora per a una part de la població per poder tornar a treure les seves banderes. Segon, que Aznar va aconseguir agrupar tota la dreta sota la bandera del PP, des de l’extrema fins a la liberal, i que, malgrat el descoloriment ideològic en mans de Rajoy, el partit manté la capacitat integradora. L’extrema dreta està còmoda en el PP. Fins ara tots els intents de crear un partit a la dreta de la dreta han fracassat. Hi queda espai?

Sent aquestes dues coses certes, jo crec que hi ha algunes causes més profundes. L’extrema dreta va molt lligada a la xenofòbia (per tant, a la immigració) i a Europa. Hem vist com Marine Le Pen ha fet els seus millors resultats reduint pràcticament el seu ideari a la lluita contra dos enemics acèrrims: la Unió Europea i el món islàmic. L’antieuropeisme a Espanya té molt poc predicament perquè Europa va ser el símbol del retorn al món civilitzat. Si mirem els dos principals projectes que trenquen l’ortodòxia sistèmica, l’independentisme català és profundament europeista, i el món de Podem evita fer bandera de l’antieuropeisme, encara que hi hagi sectors importants que podrien professar-lo. No agrada.

Pel que fa a la xenofòbia, al meu entendre hi ha tres raons que fan diferent la situació d’aquí de la dels veïns del nord. Primera, la descolonització ja queda lluny i els seus traumes no han arribat fins aquí. Espanya no ha tingut, en temps recents, un esquinçament tan fort com la Guerra d’Algèria. Segona, a Espanya la immigració estrangera és un fenomen relativament nou (de mitjans dels 90) i encara no ha entrat de ple en la fase de la segona generació, dels ja nascuts aquí, que sovint és quan afloren alguns problemes per la falta de reconeixement i la perpetuació de la marginació. Tercera, el caràcter plurinacional d’Espanya. La impossibilitat de definir una identitat única ha fet més difícil la construcció d’un nosaltres amb vocació d’absolut com a motor de rebuig dels altres (dels que venen de fora). És més, les tensions identitàries interiors -de més baixa intensitat- poden haver ajudat a sublimar les baixes passions xenòfobes.

2. APARENCES. Tanmateix, no pensem que estem lliures de pecat. Hi ha una xenofòbia latent molt important. I la prova és que les poques vegades que s’ha intentat explotar políticament ha despertat de seguida. N’hi ha prou recordant l’episodi d’El Ejido, quan, als inicis del fenomen migratori, Aznar va intentar capitalitzar el rebuig, i també les innobles campanyes badalonines que van donar l’Ajuntament a García Albiol. No hi ha hagut gaires més temptatives. Els partits espanyols han intentat, en general, evitar que aquesta qüestió arribés a la batalla política, probablement perquè el PP cada cop que hi ha recorregut s’ha trobat tots els altres en contra. Es pot dir que s’ha evitat el soroll, però també es pot pensar que no calia, perquè s’han pres infinitat de mesures repressives i autoritàries sense que hi hagi hagut pràcticament contestació. I per si algú ho dubta, a Ceuta i Melilla hi ha aquests dos monuments a la infàmia que són les tanques que les encerclen, i des dels centres d’internament fins al refús a l’acolliment de refugiats, passant per l’enduriment legal i penal, s’han fet veritables salvatjades amb la complicitat dels partits tradicionals sense que les reaccions passessin de testimonials. Les aparences són bones (formalment no hi ha extrema dreta a Espanya), però ja se sap que a vegades enganyen.

stats