PERFIL
Misc 06/06/2017

L’home de gel no es desfà pel 3%

Que algun dia Germà Gordó apareixeria en una investigació relacionada amb el presumpte finançament de Convergència era una realitat que molts, a l’antic partit o al PDECat, tenien assumida

i
Maiol Roger
3 min
Germà Gordó

BarcelonaQue algun dia Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963) apareixeria en una investigació relacionada amb el presumpte finançament de Convergència era una realitat que molts, a l’antic partit o al PDECat, tenien assumida. Tant, que el sector més renovador de la formació va pugnar per evitar que fos inclòs en la llista de Junts pel Sí, una resistència que també plantejava Esquerra. El que temien ha acabat passant: la inclusió de Gordó a la causa del 3% ha provocat que, de moment, Junts pel Sí tingui un diputat menys.

Llicenciat en dret, sempre s’ha mogut entre bastidors, allà on es mou un poder que, segons expliquen persones amb qui ha compartit trajectòria, li agrada ostentar. “Sempre ha tingut molt clar on és el poder”, afirma algú que comparteix militància amb ell de fa dècades, que destaca com li agrada exhibir-lo.

Present en els inicis de la JNC, va entrar a la Generalitat a la direcció general de Joventut, i el primer càrrec el va tenir a l’últim govern Pujol, com a secretari general d’Agricultura. Allà va coincidir amb un altre dels principals implicats en el cas 3%, Josep Antoni Rosell, exgerent d’Infraestructures.cat. Els dos estan ara sota el focus judicial: a l’exconseller se l’acusa de ser “l’aconseguidor polític” de la trama del 3%.

Els que el coneixen coincideixen. “És més fred que el gel”, explica un company de files al Parlament. “Sempre ha sigut dur”, exposa un dirigent del PDECat. “Té una relació distant, gèlida”, afegeix una persona que el va conèixer en l’època de conseller. Tan freda que els que hi treballaven al departament recorden que no deia mai bon dia als subordinats i difícilment donava les gràcies quan rebia les gestions: “Vivia aïllat al seu lloc de treball”.

A la dreta de Mas

Va arribar al consell executiu de la mà d’Artur Mas. Considerat membre del pinyol -tot i que no en formava part des del principi-, va ser a la dreta del líder del partit des del 2004, quan va passar a ser gerent de CDC. Què hi va veure Mas? Pocs s’aventuren a donar una resposta: n’hi ha que apunten a la discreció, una virtut que Mas valora. D’altres, a l’eficàcia silent de l’ara diputat no adscrit.

Al Govern va anar guanyant influència. Pel càrrec -secretari de l’executiu- i per la capacitat de posar persones de la seva confiança en llocs clau de l’administració. També per un encàrrec insòlit de Mas: fer-se càrrec de la contractació pública, una competència que no tenia algú del seu rang des dels temps de Lluís Prenafeta. “Pel seu despatx hi passava tothom”, recorda una persona que freqüentava el Palau. L’etapa, no exempta de tensions amb els consellers, va acabar amb l’ascens a Justícia.

Allà va delegar gairebé totes les funcions en el seu secretari general. Els seus contactes de l’època són una incògnita, perquè ni el jutge ha pogut accedir a la seva agenda. Algunes cites amb empresaris sí que figuren en la investigació, com la cacera a què el va convidar l’empresari Josep Maria Bassols -també implicat en el cas-, marit de Núria Bassols, excomissionada de Transparència que Gordó va intentar col·locar a Infraestructures, segons el jutge. A qui sí que va aconseguir posar en un càrrec va ser a Daniel de Alfonso, ara implicat en l’operació Catalunya. “A la vida, tendeixes a relacionar-te amb els que són com tu”, afirma un dels consultats.

Independentista de tota la vida, això no va evitar que el seu nom sonés amb força a Madrid com a alternativa “assenyada” a la “deriva” d’Artur Mas. “Ell es va vendre així”, asseguren al partit. Els debats polítics, segons els que l’han tractat, no li interessen gaire: se’n desentenia al partit i al Parlament. Com a diputat de Junts pel Sí només s’ha preocupat dels assumptes que afecten la seva profunda fe catòlica, com el dret a una vida digna.

Com a bon coneixedor del poder, Gordó sap brandar-lo quan cal i acostar-se als que en tenen. Una prova d’això és la seva aparició en un acte del PDECat just quan hi havia les primeres informacions que l’apuntaven. Ostensiblement, fugint de la seva discreció, va buscar la fotografia amb Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí. El PDECat té clar, per aquesta imatge i pel desafiament al partit, que no cedirà. L’home de gel no es desfarà pel 3%.

stats