Misc 02/04/2017

‘Operació relat’

El PP i el PSOE adapten el discurs i parlen d’infraestructures i de l’Estatut, demandes centrals fa una dècada

i
Maiol Roger
4 min
Rajoy, Santamaría  i Millo abans de presentar el pla d’infraestructures per a Catalunya.

BarcelonaEn la partida d’escacs del procés, si la Generalitat mou peça, l’Estat també. Una setmana després que el Govern aprovés els pressupostos que inclouen el referèndum, l’executiu central no només els ha dut al Constitucional i ha advertit de la possibilitat d’obrir una via penal contra l’executiu català. Ha combinat la via judicial amb una promesa: 6.630 milions en infraestructures fins al 2025. Tot i no oferir noves obres ni un augment significatiu de la inversió, la xifra concreta l’ operació diàleg del govern de Mariano Rajoy. El PSOE també ha afegit un detall a la seva promesa de reforma federal de la Constitució: recuperar els aspectes retallats de l’Estatut i esbossar una nova política lingüística, un compromís que ha explicitat el partit en la seva ponència política de cara al congrés.

Són proves dels intents de l’Estat per frenar l’independentisme per la via política que formen part de la creació d’un relat: el PP i el PSOE volen exposar que davant l’immobilisme del govern català, els partits espanyols tenen un pla per a Catalunya.

“El relat és important. A cada accelerada del procés, propostes concretes amb afectació per als ciutadans”, exposen fonts del PP. El govern espanyol vol explicar que, davant una Generalitat enrocada en “aventures”, Rajoy es preocupa pels catalans. “Les infraestructures estan a l’imaginari col·lectiu com un dels principals greuges”, afegeixen les fonts populars. Des de la Moncloa destaquen que les visites de Soraya Sáenz de Santamaría i el seu diàleg amb empresaris i societat civil han sigut un element important per triar les infraestructures com a primera mostra de la preocupació de l’executiu espanyol cap a Catalunya. “I n’hi haurà més”, adverteixen fonts del govern espanyol. La pròxima oferta de l’Estat anirà lligada, probablement, a inversions culturals, expliquen les mateixes fonts.

Si el PP detecta que les infraestructures són la demanda per on poder iniciar la concreció de l’operació diàleg, el PSOE posa l’accent en l’Estatut com a punta de llança de la reforma constitucional. En el seu cas, el relat va en dues direccions, en contra del govern espanyol i del català. “El que vam fer a la Declaració de Granada [el pacte federal entre el PSC i el PSOE] va ser obrir un espai entre l’independentisme disgregador i l’absència de qualsevol pla”, exposava aquesta setmana el líder de la gestora socialista, Javier Fernández.

Cicatritzar la ferida

L’oferta del PSOE també ha d’anar més enllà, com va explicar el líder del PSC, Miquel Iceta, en l’entrevista a l’ARA. “No només hem de recuperar l’Estatut. Cometríem l’error de la dona de Lot [personatge del Gènesi, que va ser convertida en estàtua de sal per haver mirat enrere quan abandonava Sodoma], intentar tornar al passat. La reforma constitucional que plantegem faria possible recuperar el que la sentència va erosionar, però també moltes coses més”, va dir Iceta, que planteja una disposició addicional a la Constitució que reconegui les especificitats catalanes. Si el PSOE menciona la recuperació de l’Estatut és perquè considera que el creixement de l’independentisme va començar amb la retallada del text. “Hi ha una ferida democràtica, la ferida creada perquè el que vam votar els catalans va ser alterat”, afegeix Iceta.

La ferida sagna des de fa una dècada, però les solucions per cicatritzar-la ja no són les mateixes, en funció de les enquestes. Les reivindicacions a què responen les dues ofertes dels grans partits espanyols ocupaven l’espai central de la política catalana fa una dècada. Les infraestructures van arribar a ser el primer problema per als ciutadans de Catalunya el desembre del 2007. En el baròmetre que va publicar el CEO aquell mes -coincidint amb la massiva manifestació amb el lema “Tenim el dret de decidir les nostres infraestructures”-, un 34,7% dels catalans assenyalaven aquest dèficit com el principal problema de Catalunya. Una xifra que, en l’últim baròmetre del CEO, és del 3,7%. L’Estatut també va viure el seu punt àlgid durant la tramitació al Congrés, però ni tan sols quan el TC va sentenciar-lo la seva recuperació va ser una prioritat: el clam del 10 de juliol del 2010 ja era un altre. El 2006 només un 13,9% dels ciutadans pensaven que la independència era la solució, davant el 38,4% de partidaris del model autonòmic i el 33,4% que apostaven per una reforma federal. Avui en dia els percentatges canvien: en aquestes tres opcions, l’independentisme és el 37,3%, l’autonomisme el 28,5% i el federalisme el 21,5%. El clam que genera més consens: un referèndum, que volen tres de cada quatre catalans.

Sense estratègia conjunta

¿Triomfaria una tercera via que inclogués finançament, reconeixement cultural i respecte a la singularitat nacional? És la teoria que els seus promotors han elaborat des del 2012, en què la resposta de l’independentisme ha sigut demanar a l’Estat que formuli l’oferta i la confronti amb la independència en un referèndum.

Més enllà del rebuig frontal a votar-les en una consulta, les ofertes són per separat i sense consens: el PP rebutja recuperar l’Estatut perquè considera sagrades les sentències del TC i el PSOE no vol que les inversions en infraestructures suposin un greuge territorial. Tot i això, fonts populars asseguren que hi ha “converses” amb el PSOE per tenir una resposta consensuada de cara als pròxims passos de la Generalitat. Fonts socialistes, però, puntualitzen que no hi ha la possibilitat de pactar una oferta: “No es produeixen les condicions”. De moment, l’únic consens entre els dos partits és que la judicialització funciona.

D’aquí al setembre, l’Estat combinarà el bastó judicial amb la pastanaga política amb l’objectiu d’evitar el referèndum i rebaixar els partidaris de l’independentisme en unes futures eleccions. L’ operació relat està en marxa.

stats