09/08/2016

Existeix la intel·ligència de grup?

3 min
Existeix la intel·ligència de grup?

Doncs sí. I és diferent de la intel·ligència individual i de la suma de les intel·ligències dels individus que integren el grup. M’explico.

Comencem pel concepte. La intel·ligència col·lectiva és la capacitat que té un grup de persones d’optimitzar l’execució de tasques i de maximitzar el coneixement col·laborant tant físicament com virtualment. Val a dir que al segle XX els biòlegs havien utilitzat el terme per descriure, per exemple, els estols d’ocells o el comportament col·lectiu d’insectes com ara les abelles o les formigues. Seguint la mateixa analogia biològica, des de les ciències de la computació també han anomenat intel·ligència col·lectiva el comportament de grans grups (masses) de persones, i ho han fet analitzant, mitjançant internet i la informàtica, fenòmens com ara els moviments físics de persones en una manifestació o els virtuals en les xarxes socials. Tanmateix, el refinament del concepte prové de la psicologia i segurament l’estudi publicat a la prestigiosa revista Science l’octubre del 2010 és clau.

Que per què és rellevant aquest article de Science? Doncs perquè per primer cop es mesura el coeficient d’intel·ligència (CI) d’un grup de manera anàloga a com es fa per a un individu. És a dir, fins aleshores ningú més havia mesurat com un grup pot portar a terme un nombre ampli i variat de tasques -semblant a com es fa per al CI individual- i, a sobre, fent servir aquesta informació per predir com rendirà el mateix grup en altres tasques posteriorment. Ras i curt, la intel·ligència col·lectiva es pot mesurar i, a més, es coneixen els factors que la determinen.

I quins són aquests factors determinants del CI col·lectiu? Doncs el nivell mitjà de sensibilitat social del grup, que ve a ser el que en termes individuals anomenaríem empatia (la capacitat de posar-te en la pell de l’altre), la distribució equitativa de les intervencions dels integrants i la proporció de dones en el grup. Curiós, eh? Llegint i rellegint l’article he aconseguit apaivagar de mica en mica l’emoció que em va produir quan fa uns dies un gran científic i col·lega me’n va descriure els resultats. Es tracta d’un estudi en dues fases, la primera amb 40 grups de 3 persones i la segona amb 152 grups de 2 a 5 persones, en què s’havien de desenvolupar una sèrie de tasques estandarditzades, com ara solucionar trencaclosques visuals o dur a terme una negociació amb recursos limitats. Els autors són cinc investigadors de diferents institucions nord-americanes, la majoria del Massachusetts Institute of Technology (MIT), on, per cert, tenen un centre de recerca específicament dedicat a la intel·ligència col·lectiva. Després de mesurar els resultats i realitzar diverses anàlisis estadístiques que, no cal patir, no descriuré, van concloure que la intel·ligència de grup la determinen els tres factors esmentats més amunt. A més, van observar que aquest CI col·lectiu no té una forta relació amb el CI dels individus del grup.

Tenint presents aquestes conclusions, no puc evitar fer la connexió amb el concepte de communityship de Henry Mintzberg (un dels gurus de la direcció i gestió de les organitzacions) com a superació del concepte de leadership. I és que quan pensem en lideratge ens ve al cap la imatge d’un sol individu al capdavant d’una organització i amb els seguidors convençuts que té la solució de molts problemes. En canvi, amb la idea de communityship s’invoca més aviat una organització de persones compromeses que participen col·lectivament en la solució dels problemes als quals s’enfronta l’organització. Aquesta idea que Mintzberg fa deu anys que defensa arreu i que el 2009 va publicar a Harvard Business Review és gairebé impossible no relacionar-la amb aquest estudi de Science descrit aquí. Certament, si la intel·ligència col·lectiva és molt més que la suma de les intel·ligències individuals que integren un col·lectiu, el que cal en la direcció d’una organització no és un líder intel·ligent sinó el lideratge d’una comunitat intel·ligent.

Per tant, si això és el que cal des del punt de vista organitzatiu, i l’evidència científica hi dóna suport, ja no hi ha excusa perquè una empresa, una universitat, una entitat o un partit polític, ara que alguns es reorganitzen, es plantegin ser liderats per un grup més que no pas per un individu o uns individus. Sobretot si es vol liderar intel·ligentment. I si la translació dels resultats científics també fos aplicable als governs, em pregunto quin efecte hauria tingut la proposta de fa uns mesos d’una presidència coral de la Generalitat.

stats