El Madrid sobreviu i acaricia la Lliga (1-4)

BarcelonaEl Reial Madrid va superar l’examen de Balaídos i és a un pas de ser campió de Lliga. L’equip de Zinedine Zidane va derrotar el Celta (1-4) en un partit polèmic, en què va vorejar el precipici i que es va decantar a favor seu quan els gallecs es van quedar amb un home menys per l’expulsió polèmica de Iago Aspas, a falta de mitja hora per al final. Gràcies a un Isco superlatiu i a l’efectivitat de Cristiano Ronaldo, els blancs van sumar els tres punts que tenien pendents del mes de febrer. O, el que és el mateix, només necessiten un empat a Màlaga, diumenge, per guanyar un campionat que no aixequen des del 2012.

Va ser un partit tens. Molt tens. Fins al punt que, a la segona part, alguns jugadors van estar a punt d’arribar a les mans. Es notava que el Madrid s’hi jugava mitja Lliga i que el Celta no oblidava l’enrenou arran de la suspensió del partit, el primer cap de setmana de febrer, per culpa del temporal de Galícia. La tensió va anar pujant a Balaídos a mesura que avançaven els minuts. A mesura que el Madrid anava certificant la victòria. A més a més, les decisions arbitrals de Martínez Munuera, erràtic durant el partit, no van ajudar a calmar els ànims. Ni dels jugadors ni dels aficionats, passats de revolucions, sobretot després d’unes mans clares de Varane, en una acció prop de l’àrea, que el col·legiat no va apreciar. Crits d’“així guanya el Madrid” i insults que embrutaven el que, fins aleshores, havia sigut un magnífic partit de futbol.

El Madrid havia sortit millor i havia aprofitat un contraatac per avançar-se, gràcies a una magnífica definició de Cristiano Ronaldo, que va xutar amb potència i col·locació des de la frontal. Els blancs s’avançaven i el Celta, després del cop anímic, començava a dominar i a tenir presència a l’àrea de Keylor Navas. Un bon enfrontament, tens i disputat, que aleshores semblava més a prop de l’empat que d’un nou gol del Madrid, ja que els blancs van perdre la pilota i van cedir la iniciativa a un Celta que, a mesura que passaven els minuts, s’anava sentint més còmode.

En realitat, el gol del Celta va estar a punt d’arribar just després del descans. Guidetti es va trobar sol davant el porter però no va saber rematar. Hauria suposat l’empat a un. Una ocasió tan clara que fins i tot va despistar els jugadors locals, que miraven amb incomprensió el seu company i no van estar atents al contraatac de després: Isco va aprofitar que el Celta estava desorganitzat per sortir amb velocitat i assistir per a un Cristiano que no va perdonar, novament amb una gran definició. De l’1-1 al 0-2 en un tancar i obrir d’ulls.

Per al Celta va ser una garrotada forta. I per al Madrid, un baló d’oxigen que els acostava al títol. Semblava, per tant, que havia de ser una segona part plàcida. Però llavors, del no-res, va arribar la polèmica, la bronca. Ramos va fer caure Iago Aspas a l’àrea però l’àrbitre, en comptes d’indicar penal, va expulsar el davanter gallec -era la segona targeta groga, la primera l’havia vista per haver protestat les mans de Varane-. Balaídos, que donava el partit per perdut, es va encendre de cop i el conjunt de Vigo va decidir anar a la guerra, rebel·lant-se contra les adversitats.

Polèmica expulsió de Iago Aspas

L’àrbitre va passar a ser el centre d’atenció i de les protestes dels jugadors del Celta, que van veure fins a quatre targetes en els últims minuts. D’entrada, perquè van queixar-se que Cristiano no veiés la targeta en una jugada idèntica a la del no penal a Aspas, i després perquè van recriminar-li que Casemiro, que ja tenia una groga, no veiés la segona per una falta al vèrtex de l’àrea. Les protestes van donar com a resultat l’expulsió del segon entrenador del Celta, que va decidir creuar el camp xino-xano en senyal de protesta. Definitivament, s’havia acabat el futbol. Almenys, el futbol des d’un punt de vista lúdic.

Enmig d’aquest enrenou, el Celta va trobar-se amb un gol a favor. Un xut de Guidetti que va rebotar en Sergio Ramos i que va colar-se a la porteria de Keylor. Era l’1-2 momentani que permetia que els gallecs somiessin i que el Madrid es posés nerviós. L’escenari, la tensió que es vivia, convertia el partit en imprevisible. Però la sort es va aliar novament del costat madridista, ja que en la següent jugada hi va haver un desajust defensiu del Celta. El resultat va ser el gol de Benzema. Ara sí, el partit quedava vist per a sentència.

Quedaven vint minuts de joc. Vint minuts amb els futbolistes del Celta burxant constantment els del Madrid, intentant forçar una expulsió, sobretot de Sergio Ramos. El capità madridista entrava al joc -fins i tot es va jugar la vermella en una picabaralla amb el Tucu Hernández- i els companys l’havien de separar cada dos per tres. Al final, la sang no va arribar al riu.

El Madrid va sumar els tres punts i cap dels jugadors apercebuts -Isco, Nacho, Cristiano i Lucas- va veure la targeta. Diumenge podran ser a Màlaga. Una nansa de la copa de la Lliga ja té penjada una tira de color blanc.

La Juve guanya la Copa amb un gol d’Alves (2-0)

En un dimecres futbolístic arreu d’Europa, el Juventus va guanyar la Copa d’Itàlia després de derrotar el Lazio a la final (2-0). És el primer títol a què aspira el conjunt de Torí, que ho té tot de cara per aixecar també l’Scudetto i jugarà la final de la Champions a Cardiff contra el Reial Madrid.

És la tercera Copa consecutiva per a la vecchia signora, que significa també un rècord a Itàlia, ja que mai cap equip havia aconseguit fins ara guanyar tres títols d’una tacada. I la van aconseguir en un partit que va quedar vist per a sentència en menys de mitja hora.

I això que el Lazio va colpejar primer, amb un xut de Keita des de l’interior de l’àrea que va desviar Bonucci i després va tocar al pal. La jugada va fer despertar l’equip d’Allegri, que no va perdonar en la primera gran oportunitat: una centrada d’Álex Sandro i una volea de l’exblaugrana Dani Alves. Era el minut 12 i, dotze minuts després, arribava la sentència gràcies a Bonucci, que caçava un refús a l’àrea per fer el 2-0.

D’altra banda, ahir també es va decidir la Ligue 1 francesa. El Mònaco es va proclamar campió a falta d’una jornada gràcies a la victòria contra el Saint-Étienne (2-0).