24/02/2017

El capitalisme segons Rand, Ryan i Bannon

3 min

El soroll que ens arriba dels EUA dificulta la visió d’una guerra ideològica que està tenint lloc en el si de la dreta americana. Un bon punt de partida per entendre-la és el pensament de l’escriptora Ayn Rand (1905-1982).

Segons Rand, el capitalisme és l’única organització moral perquè és l’única que, en protegir els drets de l’individu, li permet desenvolupar-se com el que és: “Un ésser heroic, amb la seva pròpia felicitat com l’objectiu moral de la vida, els èxits productius com l’activitat més noble i la raó com l’únic valor absolut”. Per a Rand, la pitjor amenaça és la intervenció de l’estat en l’economia i en la societat, “l’estatisme”. És indubtable la relació entre aquesta filosofia, que ella denominava “objectivisme”, i el pensament de Hayek i, en general, els fonamentalistes del mercat.

La figura de Rand no ha deixat d’estar mai present als EUA, però ha rebut un gran impuls gràcies a Paul Ryan i al moviment Tea Party.

Paul Ryan és prim i elegant, no ha fet gairebé res més a la vida que política, malgrat la seva joventut (47 anys) és la figura més poderosa del Partit Republicà i, en qualitat de president (speaker) de la cambra baixa, és la tercera autoritat dels Estats Units. Ryan va ser un entusiasta d’Ayn Rand.

En el centenari del naixement de l’escriptora (2005), va declarar que va ser la lectura dels seus textos el que va despertar-li la vocació política. El 2009 va declarar: “És com si estiguéssim vivint en una novel·la d’Ayn Rand. Crec que [ella] va fer la millor defensa moral del capitalisme i que aquesta moral està sent atacada”. Potser es referia a Atlas shrugged, on uns Estats Units del futur, esdevinguts una economia socialitzada, són redimits per un grup d’herois que s’evadeixen per fundar una comunitat on l’esforç tingui la seva recompensa.

Més tard, Ryan va abominar de Rand. Ho va fer el 2012, quan es veia a venir que Mitt Romney el triaria com a candidat a vicepresident per enfrontar-se a la reelecció d’Obama. Concretament, Ryan va declarar: “Rebutjo la [seva] filosofia. És una filosofia atea: redueix les interaccions humanes a mers contractes [...]. Si algú em vol associar a una epistemologia sobre la persona, doneu-me Tomàs d’Aquino, que considerava que l’home necessita l’ajut diví per aconseguir el coneixement”. Ayn Rand menyspreava explícitament l’altruisme i lloava “l’egoisme ètic”; en canvi, ara Ryan considera que la guia del Partit Republicà ha de ser el “conservadorisme compassiu”.

Malgrat aquest viratge, Ryan va entrar en política per lluitar contra la mida i el poder del govern federal i contra els impostos a les empreses, i aquestes segueixen sent les seves prioritats. Aquests posicionaments li han ocasionat dificultats amb l’Església catòlica, que és la seva i que l’acusa de voler ajustar els pressupostos a costa dels pobres. Les posicions del papa Francesc li han desagradat prou per desacreditar-les argumentant que “el tipus (guy) és de l’Argentina, i a l’Argentina no tenen un capitalisme real, sinó un capitalisme d’amiguets (crony); no tenen un sistema realment de lliure empresa”.

Ryan és un conservador, però no un xenòfob, i això l’ha enfrontat des del principi amb Donald Trump, de qui va declarar que “si una persona vol ser el candidat del Partit Republicà, no pot haver-hi mitges tintes: ha de rebutjar qualsevol grup o causa que es basi en la intolerància”.

I aquí entra en escena Steve Bannon, nomenat per Trump estrateg principal del seu govern. No és ni elegant, ni prim, ni jove (63 anys), i ha fet una mica de tot: set anys a la marina, banquer, inversor en medi ambient, productor de cine i, finalment, editor d’un digital intolerant amb moltes coses.

Bannon detesta la cúpula del Partit Republicà i, de fet, havia declarat que un dels seus objectius era “destruir la carrera política de Paul Ryan”. Bannon, igual que Ryan, rebutja el “capitalisme d’amiguets” i el “capitalisme objectivista” d’Ayn Rand, però considera que el que hi ha als EUA és justament un capitalisme de la primera mena. Bannon detesta l’estatisme tant com Ryan, però per a ell els autèntics enemics no són a l’esquerra sinó a la dreta, perquè, en la seva opinió, el capitalisme americà ha caigut en mans de les grans empreses i de la gran banca, les quals estan espoliant la resta de la societat amb la connivència dels conservadors. Per a Ryan, els banquers i els grans empresaris són herois que creen riquesa i llocs de treball; per a Bannon, són explotadors que han arruïnat la classe mitjana.

Mentre ens entretenen amb anuncis de deportacions, Trump té sobre la taula una nova proposta de desregulació del sistema bancari que forma part del programa de Ryan però no del de Bannon. Malgrat els estirabots, em fa l’efecte que Ryan té més possibilitats de guanyar la partida.

stats