19/06/2017

La salutació de Gaudí als espectadors

2 min

Diumenge a la nit el 30 minuts de TV3 va emetre Sagrada Família: compte enrere. 43 minuts dedicats al passat, el present i el futur del temple des de múltiples àmbits. Condensació màxima d’aspectes relacionats amb l’obra arquitectònica en què cadascun d’ells podria ser ben bé la llavor d’un nou reportatge sencer. L’arrencada era original i sintetitzava la fascinació que genera la Sagrada Família als que la visiten: les cares de la gent mirant-la i la seva reacció en descobrir-la. L’estructura del guió era impecable perquè no va ser en cap moment esclava de la cronologia històrica sinó que va saber anar encadenant diferents facetes de la construcció amb molta habilitat i de manera gens forçada. El seguiment de les pedres, des de la pedrera de Lugo, passant pel magatzem de les Borges Blanques, fins a arribar a la seva col·locació en una de les punxes del temple, era sorprenent. Demostrava l’enorme abast geogràfic, la quantitat de persones que implica i la complexitat que comporta la construcció d’una obra com aquesta. El reportatge et feia adonar de com hem normalitzat el temple a causa de la seva proximitat, però que es tracta d’un edifici molt potent des del punt de vista narratiu.

Els processos arquitectònics pioners des del punt de vista tècnic, el disseny dels vitralls, la increïble reconstrucció de les maquetes esbocinades, el treball artesanal de cada pedra, les polèmiques històriques per qüestions estètiques, els conflictes veïnals... Si Gaudí aixequés el cap no podem assegurar que li agradés el resultat, però segur que tractant-se d’algú tan innovador quedaria fascinat per l’envergadura tecnològica, cultural, urbana i simbòlica que ha adquirit la Sagrada Família. En aquest sentit, el reportatge sabia recollir aquesta dimensió espectacular de l’obra. Periodísticament, tant en l’aspecte de recerca d’imatges d’arxiu, com d’experts i professionals vinculats al temple i de localitzacions, la feina era meticulosa i excel·lent. Sintetitzar tanta informació i històries diferents en tres quarts d’hora deu haver comportat un procés de selecció de material molt complicat i la renúncia a moltes hores de gravació.

La novetat més impactant des del punt de vista televisiu eren les primeres i úniques imatges que existeixen d’Antoni Gaudí en moviment, provinents d’unes pel·lícules domèstiques rescatades d’una nevera dels descendents d’un bon amic de l’arquitecte. L’instant en què Gaudí s’acosta a la càmera i es posa el barret pren ara un significat ben diferent del que devia tenir en aquell moment. Si aleshores no era més que la curiositat d’atansar-se amb un gest simpàtic a un aparell encara poc habitual, ara el rostre afable i la mirada riallera dirigida a l’audiència d’una manera tan directa són una salutació de dimensions històriques.

stats