La sort de tenir unes mans gegants amb dotze anys

Sant Cugat del Vallès“Nedava malament. Es movia molt a dins de l’aigua, no tenia bona tècnica. Semblava Bambi sobre el gel”. El tècnic Ben Titley sap que la imatge d’un cérvol relliscant és una manera molt gràfica de descriure la Penny Oleksiak que va veure l’any 2012 en una piscina de Toronto. Una nedadora salvatge, rústica, pur instint. Un talent per polir amb unes mans gegants que ja eren un avís. “Tenia només dotze anys però ja era molt i molt alta. Vaig preguntar-li com eren els seus pares i va apuntar cap a un home de la grada. Era enorme. I a sobre el seu germà, Jamie, jugava de defensa a l’equip Dallas Stars d’hoquei sobre gel”.

Era l’equació perfecta per a Titley: genètica favorable (ara fa 1,86 metres), família esportiva i una formació prèvia en el món de la gimnàstica que li donaven una base coordinativa i elàstica interessant. L’entrenador anglès s’havia estat frustrant amb la poca talla dels nedadors al Regne Unit, a qui sempre els faltava un pam per marcar la diferència, i Oleksiak era tot el contrari. La va captar per al grup de treball que havia començat a dirigir a la Federació de Natació del Canadà i va traçar-li un pla específic per integrar-la de manera progressiva a l’alt rendiment. “Era una nena i era més important que descansés bé que no pas fer les típiques dobles sessions de matí i tarda dels nedadors d’elit. Hauria perjudicat el seu creixement”.

Per estabilitzar-la sobre l’aigua i rebaixar la brusquedat de la seva braçada va centrar-la a nedar papallona abans de permetre-li el salt a l’estil lliure, que és en el que més està brillant. Als 100 m, als Jocs de Rio l’estiu passat, va penjar-se una històrica medalla d’or -empatant amb Simone Manuel, dels Estats Units- que l’ha catapultat com una de les noves estrelles de la natació mundial. També va ser una de les integrants del relleu 4x100 m que va ser bronze. En total va aconseguir quatre medalles.

Excessiva exposició mediàtica

Millor atleta de l’any al Canadà i tots els mitjans de comunicació elogiant-la. “Té 16 anys i això comença a ser un problema”, admetia Titley dilluns al CAR de Sant Cugat, on s’ha concentrat amb el seu grup d’elit per participar al Trofeu Ciutat de Barcelona - Mare Nostrum, que organitza el CN Sant Andreu. Oleksiak, que ahir va complir disset anys, serà una de les atraccions a la piscina Pere Serrat, on buscarà sensacions de cara al Mundial de Budapest en tres proves de papallona (50 m, 100 m i 200 m) i dues de lliure (100 m i 200 m).

“No m’interessa guanyar aquí, treballem per arribar bé a Hongria”, reconeix Titley. I ho fa mentre relativitza el mètode que ha funcionat amb Oleksiak. “Si els Jocs de Rio haguessin sigut un any abans, la Penny no hi hauria arribat bé. I potser un any després tampoc”.

Establir una nova cultura de treball

No és sort sinó circumstàncies. “Jo no puc entrenar que ella sigui alta ni que tingui la mentalitat que té”. Però Titley sí que ha pogut implantar una metodologia de treball exigent i ambiciosa. “Al Canadà tot és net i polit, i competint eren tous”. Els va afegir disciplina, va fer pujar les expectatives i va construir un entorn d’entrenament que, de cop, va confrontar Oleksiak amb la novetat de no ser la millor ni la més ràpida.

La resta són coses que venen de sèrie. L’escena del final en els 100 m lliures és d’una maduresa impròpia d’una nedadora adolescent. Després d’un esprint poderós, Oleksiak toca la paret i es queda d’esquena al cronòmetre. No es gira de seguida a confirmar quin temps ha fet, no té pressa per saber si ha quedat primera, quarta o setena. Es treu un dels dos gorros que porta i les ulleres. I llavors es gira i assimila que ha fet rècord olímpic i que és or. “Necessitava dir-me a mi mateixa que ho havia fet tan bé com podia. Que era vuitena? Cap retret, només volia alegrar-me per haver-ho donat tot”. Aquest dimecres ho tornarà a fer.

Mireia Belmonte s’endú l’or en els 1.500 lliure

Mireia Belmonte va aconseguir dimarts la medalla d’or en la final dels 1.500 metres lliure del Trofeu Ciutat de Barcelona - Mare Nostrum. En canvi, la badalonina va ser superada en la prova de 400 metres estils per l’hongaresa Katinka Hosszú i la britànica Hannah Miller. La catalana va ser tercera. Jessica Vall, per la seva banda, es va penjar el bronze en els 200 metres braça. La nedadora barcelonina del CN Sant Andreu només va ser superada a la piscina Pere Serrat per Yuliya Efimova i Taylor Mckeown. Emily Seebohm, que va rebaixar la marca dels 100 metres esquena, i Sarah Sjostrom, que es va endur les proves de 50 metres lliure i 100 metres papallona, van ser dos dels noms propis destacats.