19/01/2013

Lliçons d'una oca sobre les armes

4 min

Quan viatjo a l'estranger i parlo amb gent d'altres països sobre la passió que els nord-americans professen per les armes, algunes d'aquestes persones arriben a una mateixa conclusió que m'esgarrifa: a Amèrica la vida no té gaire valor.

El president Barack Obama va anunciar fa poc tota una sèrie de mesures de control d'armes que pretenien demostrar el contrari: que els nord-americans aprecien la vida i s'hi aferren amb força. El futur d'aquestes propostes, però, dependrà en última instància dels nord-americans de centre, que no tenen una opinió definida sobre el tema. A aquests nord-americans els afecta el control exercit sobre les armes, però també pensen que, si ets a casa i sents sorolls a la planta de baix, estàs més segur amb una Glock que no pas sense. Per a tots els que dubtin, us explicaré la història d'una oca.

Jo vaig créixer en una granja a Yamhill (Oregon), una petita població rural on gairebé a totes les cases hi havia alguna arma. Quan vaig fer 12 anys, el meu pare em va regalar un rifle del calibre 22 i vaig haver d'assistir a un curs de seguretat de l'Associació Nacional del Rifle (NRA). Entenc aquest sentiment d'afecte per les armes que s'estén pel centre del país i, en certa manera, el comparteixo perquè em resulta molt familiar. En una granja es necessita una arma o dues per defensar les pobres ovelles dels coiots i, ho reconec, de vegades disparar resulta força divertit. Però totes aquelles armes tampoc ens feien sentir més segurs. Com, per exemple, aquella vegada que vam regalar una oca a un veí.

L'oca en qüestió va anar a parar a la finca d'un altre veí i va acabar ficant-se dins l'abeurador de les ovelles. El propietari dels ovins estava furiós perquè l'aigua s'havia fet malbé, i un dia es va enfadar tant que va amenaçar de disparar a l'oca.

Segurament només ho deia per dir, però, com que tenia una arma a la vora, la va agafar i va començar a apuntar en direcció a l'animal. El propietari de l'oca, que havia arribat per recuperar l'animal, es va veure amb l'obligació de protegir la seva propietat i va treure la seva arma. I es van enfrontar... per una oca! Tots dos eren persones amables, considerades i que sempre havien respectat la llei, però les seves armes els havien dut a un enfrontament molt perillós. La NRA pot dir que no són les armes les que maten les persones, sinó les oques. La veritat és, però, que si aquests dos veïns no haguessin tingut armes de ben segur que no s'haurien amenaçat amb destrals o martells.

Al final la dona del propietari de les ovelles el va convèncer perquè abaixés l'arma, el sentit comú es va imposar i l'oca va sobreviure. I els dos veïns també.

Aquest episodi em fa pensar en la importància que, massa sovint, les armes tenen en la nostra societat: no són una eina per protegir-nos, sinó que acaben propiciant una escalada de violència.

Una parella s'està barallant, es tiren els plats pel cap i, de sobte, un s'indigna i agafa una arma, potser només per espantar l'altre. I aquesta història, també massa sovint, acaba malament.

Segons un estudi publicat l'any 2010 al Southern Medical Journal , és 12 vegades més probable que una arma provoqui la mort d'un dels membres de la família o d'un convidat de la casa on es guarda que no pas la mort d'un intrús. Un altre estudi realitzat el 1993 assenyala que el fet de tenir una arma a casa multiplica per tres la probabilitat que s'hi produeixi un homicidi.

Hi ha massa nord-americans que pensen com Nancy Lanza, que es creia que totes les armes que tenia a casa la protegirien i al final van servir per matar-la. A Yamhill va passar una cosa semblant quan un adolescent problemàtic va agafar l'arma de la seva àvia i la va matar. La NRA té raó quan diu que la majoria d'armes s'utilitzen de manera segura, però també és cert que aquestes armes causen més tragèdies que no pas n'eviten.

Obama ha anunciat que, des del tiroteig a l'escola Sandy Hook a mitjans de desembre, s'han produït prop de 900 morts violentes a tot el país. Només que allò va ser un fet aïllat. Potser Obama només es referia als homicidis causats per armes de foc, però també hi hauria d'incloure els suïcidis (que són encara més freqüents i, de fet, també es considerarien morts violentes provocades per armes de foc). El Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) estima que anualment es produeixen més d'11.000 homicidis i prop de 19.000 suïcidis amb armes de foc. En total, 30.000 morts cada any només als EUA. A aquest ritme, des del tiroteig de Sandy Hook hi deuen haver hagut unes 2.500 morts violentes causades per armes.

David Hemenway, especialista en salut pública de la Universitat de Harvard, assegura que tenir una arma a casa augmenta el risc de suïcidi de dues a quatre vegades.

Per reduir les morts en accidents de trànsit s'han dut a terme polítiques de prevenció inspirades en l'àmbit de la salut pública, una mena de "control de cotxes" exercit a través de carnets de conduir, coixins i cinturons de seguretat i registres d'automòbils. El resultat d'aquestes actuacions s'ha traduït en un descens constant del nombre d'accidents, fins al punt que ben aviat les morts provocades per armes de foc acabaran superant les víctimes de trànsit per primera vegada en la història contemporània dels Estats Units.

No hi ha cap solució màgica per a les matances causades amb armes als EUA. Així i tot, de la mateixa manera que hem aconseguit que conduir sigui més segur, les modestes mesures proposades per Obama potser no solucionaran aquesta epidèmia de violència, però segurament la reduiran.

Si aconseguíssim reduir una quarta part el nombre de víctimes provocades per armes de foc, això ja serien 7.500 vides salvades cada any. Llevat que la vida als Estats Units no sigui valuosa, val la pena intentar-ho.

stats