15/01/2017

El teatre de les emocions

2 min
El teatre de les emocions

A partir de Caravaggio l’origen de la llum canvia de direcció. Durant el Renaixement la il·luminació de les escenes procedeix de l’exterior, sovint amb figures a l’aire lliure. Amb Caravaggio es radicalitza una tendència, ja present en el vell Miquel Àngel i abans en l’últim Rafael: la llum sembla procedir de l’interior dels cossos. L’efecte és semblant al produït pels focus del teatre. Un segment de l’escenari adquireix, doncs, tota la rellevància, mentre que la resta queda immersa en la foscor. Amb aquest canvi de gran significació la pintura del Barroc esdevé teatral i molts cops tenim la impressió d’assistir a una representació al teatre quan contemplem obres com les de Velázquez o Rembrandt.

Alguns artistes converteixen aquesta tècnica en l’essència de la seva pintura. Probablement el més virtuós de tots és Georges de La Tour, el qual vertebra la majoria dels seus quadres al voltant de la intimista flama d’una espelma. Proper a La Tour en la composició i declaradament influït per Caravaggio, a qui va estudiar durant la seva estada a Itàlia, trobem el pintor anglès Joseph Wright, autor d’un dels quadres, per a mi, més intrigants del segle XVIII. Em refereixo a Experiment amb un ocell a la bomba d’aire, del 1768.

En aquesta obra Wright construeix l’espai pictòric seguint estrictament la tècnica de la focalització. Una llum potent i misteriosa sorgeix del centre del quadre per banyar el rostre dels diversos personatges. El que es representa és transcendent. A l’interior de la bomba, on s’ha fet el buit, un colom blanc es queda sense respiració. Correspon al científic que fa l’experiment portar-lo a la mort o tornar-lo a la vida. L’home, a través de la ciència, fa de déu. Un gest prometeic, molt propi dels il·lustrats, que té molts riscos. Els espectadors expressen emocions variades davant d’un espectacle que simbolitza els nostres límits i el desig de transgredir-los: expectació, por, serenitat, angoixa, reflexió. El teatre de les emocions.

stats