OBSERVATORI
Opinió 05/03/2016

El ‘sostre de vidre’ a les Illes Balears

3 min

Un altre 8 de març és a tocar i, per a commemorar el Dia Internacional de la Dona 2016, a la Fundació Gadeso –seguint amb el costum d’aquests darrers anys– hem publicat una anàlisi de les darreres dades disponibles que ens han semblat més rellevants sobre la posició de les dones en el mercat laboral de les Balears.

No és la meva intenció comentar tota la informació que hem inclòs al darrer número de Temes Socioeconòmics (disponible a www.gadeso.org), però no puc estar d’esmentar allò que em sembla més significatiu i menys conegut: la bretxa salarial és, segons dades de l’Agència Tributària, d’un 17,9% el 2014. Entre la població activa, el gap formatiu és favorable a les dones: l ’any 2015 de cada deu persones ocupades en la categoria de “treballador independent” o “empresari sense assalariats” (denominació que inclou mols falsos autònoms), sis van ser dones. En el període 2011-2015 la parcialitat laboral dels homes ha crescut un 19,4%, mentre que la de les dones un 29,9%. És a dir, les dones pateixen una precarietat laboral més intensiva i només guanyen posicions envers la meta de la igualat en els indicadors en els quals s’han produït processos d’“igualació a la baixa”.

Tanmateix, la intenció principal d’aquestes línies és reflexionar sobre dues dades de la realitat illenca que demostrarien que la desigualtat amb què les dones es posicionen al mercat del treball remunerat, en paraules de Lina Gálvez i Juan Torres, “depèn en última instància del, predomini de valors patriarcals que estableixen una visió del treball discriminatòria que confina les dones a les tasques domèstiques i al servei dels altres membres de la llar i que, alhora, frena l’establiment de normes coactives que garanteixin la igualtat” (Desiguales. Mujeres y hombres en la crisis financiera). I tant que depèn! Sembla que hem avançat força en la superació d’aquests, diguem-ne, tics patriarcals. Però és un miratge més formal que no real.

Les dues dades esmentades són les següents: per una banda, l’any 2015, el 79,7% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar era femenina, la qual cosa deixa bastant clara la persistència dels rols femenins tradicionals, amb dedicació a tasques reproductives i treball (no remunerat) de cura. Per una altra banda, m’interessa posar de relleu que en el període analitzat (2011-2015), el percentatge de dones ocupades com a directives o gerents és només un 33% del total. Aquesta dada ens dóna pistes de quin és el ‘sostre de vidre’ a les Illes Balears. Però, què és això del ‘sostre de vidre’? Diguem que aquest concepte es va començar a utilitzar en els anys 80 per definir la barrera invisible que dificulta l’accés de les dones al poder, als nivells de decisió i als nivells més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels prejudicis sobre les seves capacitats professionals. En l’àmbit laboral el ‘sostre de vidre’ és una metàfora de les barreres invisibles que impedeixen a moltes dones amb elevada qualificació i capacitat personal i professional accedir i promocionar-se a llocs de direcció i responsabilitat. Per tant, hom podria dir que les dades oficials (EPA-INE) corroboren que la dinàmica del mercat laboral illenc no garanteix la paritat desitjable –i recomanada per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes– en els llocs de direcció o gerència de les empreses. Aquesta situació és encara menys justificable en una economia com la de les Illes, amb un pes molt determinant del sector serveis amb una àmplia presència femenina i que hauria de tenir més facilitats per rompre aquest ‘sostre de vidre’ que les que tenen societats amb economies més industrialitzades. A més, segons un estudi de l’empresa de consultoria INFORMA D&B, SA, només el 26,31% de les empreses amb domicili social a les Illes compleix l’esmentada Llei d’igualtat pel que fa a la paritat (un mínim de 40% de dones) en els consells d’administració.

En definitiva, no podem bravejar de model econòmic socialment equitatiu i equilibrat si no milloram les nostres posicions en el ‘Global Gender Gap’, que mesura la igualtat entre dones i homes per a un fòrum tan poc sospitós de feminista radical antiempresariat com el World Economic Forum (WEF). Cal, idò, encarar de debò la tasca d’elaboració i aplicació dels plans d’igualtat a les empreses.

stats