Anàlisi Ricard Torquemada
Va faltar reacció col·lectiva i individual. Quan Sergi Roberto es va equivocar va començar a encadenar errades. Tothom va anar de més a menys. El Barça va caure a partir del minut 37 i no es va saber aixecar mai. Un equip com el blaugrana no es pot permetre un partit tan a remolc: va faltar autoritat. Mentre que el City va saber patir, els catalans no. Amb el gol de Gündogan el Barça va quedar desorientat, perdut, sense autoritat.
El Barça, com va demostrar al principi, té facilitat per sortir jugant des de darrere i va fer uns minuts exemplars durant la primera mitja hora. Va ser el partit amb més control absolut de tota la temporada, va saber barrejar els ritmes, quan tocava córrer i quan no. Però, quan la circulació era més neta, l’errada de Sergi Roberto va fer que l’equip es tornés insegur amb la pilota, i sense pilota el Barça és incapaç de competir.
L’argentí es va acabar perdent com tot l’equip, però la seva primera part va ser espectacular. Messi va aparèixer per sorpresa, va saber quan havia de donar amplitud, va tenir orgull per fer conduccions i fam per fer la pressió. Va tenir aquells moments en què toca la pilota i tot l’estadi sembla que tremoli. Però, al final, el seu partit va quedar descafeïnat. Messi va ser víctima del naufragi col·lectiu.
