Rajoy visita la colònia
Per norma general, els presidents espanyols reserven a les Balears un tracte d’estricta descortesia. No hi posen els peus per res, si de cas amb l’excepció protocol·lària de la visita als reis d’Espanya en el seu sojorn estiuenc al Palau de Marivent (i encara aquesta tradició s’ha desbaratat, d’ençà que la coronada família es veu atribolada per abdicacions, escàndols i judicis, i ara encara més d’ençà que Marivent ha obert els seus jardins als plebeus). Només Aznar va provar de passar algun estiu a Menorca, però li va agafar síndrome de Stendhal i va necessitar desintoxicar-se en un poblet de la Meseta on jugava al dòmino amb els parroquians d’una tasca. Pel que fa a Rajoy, és dubtós que en un mapa mut fos capaç de distingir les Balears de les illes Medes.
Tot i així, Don Mariano va ser transportat aquest dissabte a Mallorca, amb motiu d’un acte de partit que tenia per excusa l’elecció del nou president local del PP (un que es diu Jeroni Salom, votat pel 16% del cens) i per objectiu donar llustre a la figura del secretari general del partit i aspirant a la presidència del Govern Balear, Biel Company. Per descomptat la visita de Rajoy es va produir dins el més escrupolós menyspreu institucional, sense reunir-se ni comunicar-se de cap manera amb la presidenta Francina Armengol, que com tothom sap lidera un executiu segrestat per l’independentisme català i el chavisme veneçolà, no necessàriament per aquest ordre. Armengol, en canvi, va aprofitar l’avinentesa per manifestar que ella sí que voldria trobar-se amb Rajoy, i va rebre resposta del seu contrincant directe, l’esmentat Biel Company. Company, sense adreçar-se a ella, sinó al seu amo, es va expressar en aquests termes: “No pierdas ni un minuto con Armengol, tú a lo tuyo y ya nos encargamos nosotros de ella”.
El llepaculisme desbordant i insuperable que va brollar de la boca de Company el va dur, amb el mateix ímpetu, a revelar algunes conviccions ocultes. “Tú a lo tuyo”: prou feina tens, Mariano meu, de grapejar la fiscalia i la magistratura amb el noble propòsit que en aquest partit no n’acabem més de la meitat a presó, per lladres. “Ya nos encargamos nosotros de ella”: per a qui hagi vist qualsevol pel·lícula de gàngsters, la traducció és innecessària.
Les paraules de Company harmonitzen a la perfecció amb les de la portaveu del seu partit al Parlament, Marga Prohens, que fa uns dies no vacil·lava a afirmar que “és una sort que el govern [d’Espanya] talli les inversions a les Balears, perquè si no aquest Govern [Balear] s’ho gastaria tot”. És difícil assumir que l’autoodi pugui arribar a aquests extrems, però així és el “renovat” PP de les Balears: si no manem nosaltres, els ciutadans d’aquestes illes mereixen ser maltractats. I si manen ells també, caldria afegir, perquè quan el PP ocupa el poder a les Balears només té dos plans: o bé el pillatge indiscriminat de diner públic (estil Jaume Matas) o bé l’atac delirant contra la llengua pròpia i l’educació pública (estil José Ramón Bauzá). Potser Company sabria realitzar-ne la síntesi.
