El PP plagia el Sónar
La imatge de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, descontextualitzada en un cartell de propaganda, ja l’havia fet servir el festival Sónar fa un parell d’anys, de manera que el PP de Catalunya no pot presumir ni tan sols de comptar amb uns publicistes originals sinó que en té uns de mediocres i plagiaris. També existeixen antecedents de la utilització de les efígies d’una parella presidencial amb finalitats publicitàries: ho va fer, a Alemanya, l’empresa de lloguer de cotxes Sixt amb Nicolas Sarkozy i Carla Bruni, que van protagonitzar una campanya de promoció d’un dels models de la casa Citroën (que va haver de ser retirada perquè l’eslògan, “Carla tria un petit utilitari”, va fer emprenyar Sarkozy de mala manera).
En el cas del Sónar i de Sixt, es tracta d’ocurrències que poden fer gràcia o no fer-ne, i que per tant poden ser aplaudides o criticades, però que en tot cas tenien un propòsit inequívoc, vendre un festival o llogar cotxes. En el cas del PP el propòsit resulta, en canvi, força més tèrbol, perquè del que es tracta és de fer por. ¿Por a qui? Aquesta vegada els ha tocat als pensionistes: “Ells [en referència als Pujol Ferrusola] no necessiten cap pensió, per això juguen amb la teva”, amenaça l’eslògan. El missatge, naturalment, vol anar contra el referèndum d’independència de Catalunya. No a favor del no, sinó directament en contra de la celebració del referèndum.
Com que no està fora de lloc utilitzar l’expressió cadàver polític per referir-se actualment a la figura del president Jordi Pujol, es confirma la naturalesa carronyaire de l’ocellot del logotip del PP, sigui una gavina o el que sigui. El president del PP català, Xavier García Albiol, acompanya el cartell declarant amb el seu verb alegre que, en cas de produir-se la independència, tres de cada deu jubilats catalans deixarien de cobrar la seva pensió, i assegura que aquesta afirmació és “objectiva” perquè es fonamenta en “dades de la UE i la Seguretat Social”. Com si volgués dir que són dades de la NASA i de l’Associació Mundial per l’Esperanto. S’ho inventa tot, o, més ben dit, al seu partit s’ho inventen tot, com sempre, i García Albiol ho repeteix com una maquineta, que per a això li paguen. Esperem amb candeletes el dia que des del PP s’emeti una sola afirmació no falsa o tergiversada sobre el Procés, perquè serà notícia. No, perdó: una sola afirmació no falsa o tergiversada sobre qualsevol tema rellevant.
Com les pensions, sense anar més lluny. Que un dirigent del PP encara gosi dir alguna cosa sobre les pensions, després que el govern del seu partit a Espanya n’hagi dilapidat el fons durant la legislatura anterior per pagar el rescat de Bankia en particular, del sistema financer espanyol en general i dels seus incompliments amb les directrius europees, és senzillament intolerable. Esclar que, de fons, hi ha la disputa amb Cs per l’espai electoral de l’espanyolisme a Catalunya. Avui sabrem la data i la pregunta del referèndum, i d’entrada s’ha de dir que el no hauria merescut uns defensors que no fossin tan impresentables.
