09/06/2017

Una vida

2 min

Pràcticament no em coneix de res i m’ha explicat la seva vida. Em pregunto la raó d’aquesta confessió inesperada i de seguida em sembla trobar la resposta: he demostrat interès per ella, simplement, i és probable que això no li passi sovint.

L’escolto i em sembla que estic llegint una novel·la o veient una pel·lícula. Però l’expressivitat d’aquests ulls negres em deixa ben clar que no hi ha gens de ficció en aquest relat.

Quan vivia a Bolívia, de molt joveneta, es va enamorar i es va quedar embarassada. Els pares li van exigir que el noi anés a viure a la casa familiar i ella, que sabia que això el faria infeliç, hi va renunciar per amor.

Va viure uns anys amb la criatura a casa dels seus pares, suportant la mare dominadora, el pare que li prenia el sou que ella guanyava treballant tantes hores. “Me n’aniré amb el primer imbècil que conegui”, va decidir. No li va ni passar pel cap la possibilitat de marxar sense un home que la “protegís”.

I, efectivament, va conèixer un imbècil. El noi s’hi volia casar però ella va advertir-li que mai no podria estimar-lo perquè encara estimava el pare del seu fill. La mare volia que es casés per l’Església: “Ves a la modista i tria un vestit ben bonic”. I ella demanava les sedes més cares per fer-la desistir, però la dona no va cedir.

Van anar a viure amb la família del noi i van tenir una nena. En aquella casa se sentia humiliada i, després d’uns anys, va reunir el coratge per fugir. Caminava de nit per la carretera quan algú li va tustar l’esquena. Quan es va girar, en un moment, la sogra li va arrencar la criatura de les mans i el marit li va prendre el nen. Van fugir en un cotxe i ella es va asseure a terra, per plorar.

Va haver de tornar i el marit va exigir-li que s’agenollés i li demanés perdó. Va suportar els maltractaments durant deu anys. Van tenir dues nenes més. I, encara embarassada una altra vegada, en una baralla, l’imbècil li va clavar un cop de puny a la panxa i li va fer perdre la criatura. Va decidir denunciar-lo.

Al judici, la jutge li demanava que el perdonés. “Perdoni’l vostè, si vol”, contesta. La seva pròpia advocada li insisteix, però ella no cedeix. Queda’t les nenes, li diu, jo marxo a Europa a buscar-me la vida.

Però abans de marxar va buscar el seu primer amor per demanar-li que es fes càrrec del nen. L’home, que havia format una família i treballava de periodista, li va dir: “Ja em vas deixar una vegada, ara no ho permetré”.

Van venir a raure a Catalunya i diu que són feliços. Ella envia part del seu sou a l’exmarit perquè li deixi parlar amb les filles de tant en tant.

stats