Investigació i recerca mèdica: deures per als polítics
BarcelonaDeures, molts deures, van ser encarregats als polítics i a les administracions públiques en general, ahir a la xerrada El valor de la ciència, la recerca i la salut a la societat actual, organitzada pel Cercle Financer de La Caixa. Hi intervenien tres eminències en els seus tres camps mèdics respectius, el doctor Valentí Fuster (cardiologia), la doctora Mara Dierssen (neurobiologia) i el doctor Josep Tabernero (oncologia), i tots tres van coincidir diverses vegades al llarg de les seves intervencions en un diagnòstic molt clar: la manca d’implicació del sector públic en la investigació i la recerca mèdica. Per dir-ho més clar: pocs diners públics invertits.
En la seva àrea de coneixement, Fuster va destacar que per rebaixar la mortalitat per afectació cardíaca -a criteri seu, la primera causa de mort al món- cal més prevenció: “La investigació cardiovascular avança a gran velocitat, també la inversió privada però no passa el mateix amb la pública, que està clarament estancada”. Això, segons Dierssen, es deu al fet que encara no s’ha entès del tot que la ciència és el motor del futur. Tant per fer la vida millor com per generar riquesa. Per la seva banda, Tabernero -que va contradir Fuster afirmant que entre els 50 i els 60 anys la primera causa de mortalitat és el càncer- va destacar els beneficis que suposa la inversió d’institucions privades -altre cop, molt més que les públiques- en investigació i recerca. I posa un exemple: el retorn a la societat en forma d’estalvi en despesa farmacèutica.
Aquesta consideració de Tabernero, unida a l’anterior de Dierssen, genera especial interès durant el debat: la generació de riquesa associada a la recerca mèdica. ¿És de veritat font de riquesa o bé de despesa sense retorn? I anant més enllà: ¿la ciència pot produir avenços molt importants però que després no pugui pagar tothom?
Tabernero va admetre que alguns dels preus dels fàrmacs contra el càncer poden no ser gaire assequibles però així mateix va considerar que mai abans havíem estat millor en termes d’igualtat en l’accés a la medicina. Per a Fuster, la investigació continuada en cardiologia condueix indefectiblement a la igualtat i va considerar clau per al futur millorar en l’accessibilitat precoç a les malalties cardiovasculars. Els dos metges van coincidir a assenyalar que la detecció de l’excel·lència és fonamental a l’hora de distribuir els recursos per a la investigació: “Cal cercar el talent de l’investigador, i no pas donar molts diners per a moltes coses”, va destacar Fuster. “Més valentia política global”, van concloure tots dos. “Menys curtesa de mires i més consciència que el temps i la dedicació són molt necessaris”, va precisar Mara Dierssen.
Abans la doctora havia explicat quins són els dos àmbits preferents als quals avui en dia dedica els seus esforços dins de l’estudi de les malalties cerebrals. Un són els efectes beneficiosos del te verd sobre la cognició de les persones afectades. L’altre, la millora de la comunicació en els pacients amb paràlisi cerebral a través de la transformació -amb un sistema d’electrodes- de les ones cerebrals en paraules o músiques. Dirigint-se al nombrós públic assistent ahir a la xerrada va afirmar que una de cada quatre persones patirà alguna mena de malaltia mental al llarg de la seva vida. Tabernero també va alertar, en el seu terreny de coneixement preferent: “Fins al 2025 els malalts de càncer continuaran pujant, però, per contra, cada vegada se’n curen més”.
