7/06: Podem o no podem?

UNA DE LES CLAUS de l’èxit electoral de Podem és el seu nom. És un nom diferent: no remet a una descripció ideològica clàssica. És un verb en primer persona del plural. La idea que transmet és que, en democràcia, no hi ha res que sigui políticament impossible. Tot és possible, tot es pot fer, tot ho podem fer, si es construeix una majoria. En un cert sentit, la idea és equivalent a un Partit Radical Democràtic: l’arrel de la democràcia és que no hi hagi res impossible si la gent ho vol. Hi ha un món que diu que certes coses estan per damunt de la democràcia, que són impossibles, que no depenen del vot de la gent. La unitat d’Espanya, la monarquia, algunes coses de l’ordenament econòmic, apareixen com a blindades de les majories socials. El missatge de Podem, en el seu nom, és que fins i tot aquestes coses les podem canviar, si volem. Que sigui possible no vol dir que sigui desitjable. Pot ser que puguem però no vulguem. Però en tot cas podem. Per això, quan gent que està en l’òrbita de Podem et diu que la independència de Catalunya és impossible o que el referèndum no es pot fer, estan entrant en contradicció amb el nucli de la seva oferta, amb el seu mateix nom. Si no ho volen, que diguin que no ho volen. Però que no diguin que no es pot.