04/05/2015

Els Le Pen: de família a dinastia

3 min

“Em sento traït”, digué Jean-Marie Le Pen el 8 d’abril en saber que la seva filla Marine havia condemnat unes provocadores declaracions seves. El president d’honor del Front Nacional havia reivindicat Philippe Pétain, havia considerat l’Holocaust com un “detall” de la història i havia desqualificat Manuel Valls (“Valls és francès des de fa trenta anys, jo des de fa mil”). Anteriorment Marine, presidenta del partit, havia vetat el seu pare com a candidat a la circumscripció de Provença- Alps-Costa Blava (PACA) als comicis regionals del desembre, en què el partit va assolir el 28% dels vots als europeus. Aquest enfrontament es va palesar a la tradicional desfilada frontista de l’1 de Maig (el pare no va escoltar el discurs de la filla a la tribuna) i ha posat en relleu dues concepcions del FN: una ultradreta de protesta (el lepenisme) i un partit que es modera a la cerca de respectabilitat (el marinisme).

Dues generacions. Jean-Marie i Marine Le Pen encarnen dues generacions diferents. El primer (nascut el 1928) es va formar en la política de carrer i el 1956 va ser el diputat més jove de França amb 28 anys per la populista Unió de Defensa dels Comerciants i Artesans (UDCA), liderada per Pierre Poujade. També va ser oficial voluntari a Alger, d’on en va tornar amb acusacions de torturador, i el 1973 va esdevenir el candidat d’un FN grupuscular, constituït l’any anterior. Va iniciar aleshores una “llarga marxa” política amb la tranquil·litat econòmica que el 1977 li va oferir l’herència milionària d’un seguidor, Hubert Lambert. Entre 1978 i 1981 va bastir una organització i als comicis europeus de 1984 va triomfar en assolir 10 escons i un 11% dels vots.

La trajectòria de Marine ha estat diferent. La més petita de les tres germanes Le Pen va néixer el 1968 i va estudiar dret, com el pare. La seva vida ha transcorregut a redós del FN: s’hi va adherir amb 18 anys, en va ser candidata per primer cop amb 24 i es va integrar al servei jurídic amb 30. El 2002 va esdevenir la portaveu frontista i el 2011 la presidenta. Dos cops casada i divorciada, té tres fills i ara conviu amb Louis Aliot, que és vicepresident del partit. Però a diferència del seu pare ha trencat amb els discursos antisemites i es distancia dels filofeixistes.

Dues cultures polítiques. En aquest sentit, es pot establir una dicotomia entre el FN acabdillat per Jean-Marie Le Pen i el que dirigeix Marine. El primer va romandre fidel al seu origen ultradretà i va conformar un baluard antisistema. Va rebutjar l’entesa amb la dreta per governar i els eixos del seu discurs van ser l’hostilitat a la immigració, la defensa de la “identitat nacional” i la voluntat d’acabar amb el “regnat” dels partits tradicionals.

Marine vol capgirar aquesta imatge del FN, amb l’afany que la formació reemplaci la dreta majoritària i assoleixi el govern. Per aconseguir-ho, ha mantingut el discurs crític amb la immigració i la duresa en l’esfera de l’ordre i la seguretat. En canvi, cerca establir ponts amb la comunitat jueva i al·ludeix als valors republicans (laïcisme, patriotisme), mentre -per exemple- assumeix un discurs de llibertat sexual en l’esfera privada. Així, reformula el lepenisme des de valors pluralistes: “Sigui home o dona, heterosexual o homosexual, cristià, jueu, musulmà o no creient, primer és francès!”, va afirmar el 2011. Els resultats han premiat aquesta estratègia: el 2012 va assolir el 18% de vots als comicis presidencials, el 17,3% als legislatius i dos diputats; als europeus del 2014 el 24,8%, i als cantonals d’enguany el 25%.

Una nissaga. El conflicte entre pare i filla s’ha tancat de forma favorable per al partit però enmig d’un xou familiar amb final traumàtic. El patriarca, tot i desistir de ser candidat a la PACA i tot i evitar quedar com un perdedor en promoure la néta Marion Maréchal-Le Pen com a substituta, al final ha estat expulsat. Tot queda en família, però amb la família trencada. Com en les millors dinasties.

Qui és Marion? Filla de Yann Le Pen i nascuda el 1989, és una jove promesa frontista. El 2012 va ser la diputada més jove del país amb 22 anys, com el seu avi. I el seu electorat, segons el politòleg Jean-Yves Camus, també seria similar al que el 1956 va atorgar un escó al seu avi, ja que els votants serien “hereus” de la UDCA: “Artesans, comerciants i classes mitjanes sensibles a la idea d’alliberar les energies productives”. A més, un sondeig difós el 18 d’abril li va atribuir b’ona imatge entre un 40% de francesos (el novembre de 2014 era un 33%).

La crisi del FN oberta pel patriarca, doncs, deixa un vistós perdedor: Jean-Marie. Marine s’imposa i la cotització de Marion puja. Els Le Pen deixen de ser una família per esdevenir una dinastia política. Però el final encara no està escrit.

stats