Ariana Grande exerceix de diva al Sant Jordi
BarcelonaTot i que els controls de seguretat al Palau Sant Jordi ja es van intensificar després de la matança de la sala Bataclan de París, ahir es va reforçar la presència policial en els accessos al recinte que acollia el concert d’Ariana Grande. Encara és molt recent l’atemptat de Manchester durant l’actuació de la cantant de Florida. A la cita barcelonina hi van respondre 12.000 persones, segons les dades facilitades per la promotora Live Nation. El preu de les entrades, de 75 a 95 euros, només les més cares amb accés de privilegi al voltant d’un escenari amb forma de martell. Per cert, la posada en escena va incloure un gran teló posterior per a les projeccions, però que només de tant en tant mostrava el que feia Grande a l’escenari. És a dir, la gent més allunyada de l’escenari no podia veure la diva, que en qualsevol cas sempre estava massa lluny del públic que no havia pagat les entrades preferents.
Com ja va passar en la visita de fa dos anys, Ariana Grande va comptar amb el suport entusiasta d’un públic eminentment adolescent, fins i tot infantil, que primer va fer cua per comprar samarretes i que després la va rebre amb una gran cridòria quan va aparèixer envoltada de deu ballarins i sense cap músic a la vista a les 21.48 h, amb més de tres quarts d’hora de retard.
L’Ariana Grande del 2017 ja no té aquell repertori tan prim que condicionava els concerts. Ara, gràcies al material de Dangerous woman, disposa de més arguments, alguns tan solvents com Into you (reservada per al final), Everyday (aquesta amb la col·laboració del raper Future ahir disparada en vídeo) i la balada Let me love you, cantada gairebé a les fosques, amb imatges de vitralls gòtics i les habituals exhibicions de la cantant, que no desaprofita cap oportunitat d’enfilar-se als aguts.
El ritme del concert, però, va estar supeditat als canvis de vestuari. Cap sorpresa, forma part del discurs estètic d’aquesta mena de xous. Per exemple, una llarga pausa amb música però sense ningú a l’escenari va precedir un bloc amb tothom vestit de blanc i fent coreografies amb bastons sobre ritmes dance. Més endavant el teló es va obrir i hi va aparèixer la banda, curiosament mentre sonava la veu enllaunada de Grande. Amb Side to side, el hit que en el disc comparteix amb Nicki Minaj (al Sant Jordi present en vídeo), l’escenari es va convertir en un gimnàs. Era el moment més sexual i l’inici d’una part de ritmes trencats, la de la diva vestida de gueto que de sobte també pot transformar-se en diva disco; això sí, sense capacitat per eixamplar el registre vocal.
Cap al final, el Sant Jordi il·luminat pels telèfons va acompanyar diversos moments, com ara la versió d’ Over the rainbow que està dedicant a les víctimes de Manchester. Va ser la interpretació més emotiva d’un xou irregular d’una hora i mitja en què Grande va exercir de diva, però lluny d’altres propostes que juguen a la mateixa divisió.
