01/06/2017

El Primavera Sound ja camina entre multituds

3 min
El públic va respondre a la cita amb Saint Etienne al Parc del Fòrum.

BarcelonaUn any més el pròleg del Primavera Sound va ser un èxit de públic. Unes 20.000 persones van seguir ahir els concerts gratuïts al Fòrum, sobretot el del grup britànic Saint Etienne, que va tancar la jornada tocant alguns temes del nou disc, Home counties, dins d’un repertori ben alimentat per hits pretèrits. Tot i això, només 700 persones van poder accedir a l’anomenat Heineken Hidden Stage, on els ex-Pulp Jarvis Cocker i Steve Mackey presentaven Dancefloor meditations, que no és un concert sinó un espectacle o, més ben dit, una classe magistral amb música en comptes de powerpoint. “L’espectacle comença totalment a les fosques”, va advertir Cocker, en català, abans de demanar al públic que s’assegués a terra. En aquest escenari ocult, que en realitat és un pàrquing subterrani, Cocker va oferir una xerrada sobre la història i el poder de la música de ball, incloent-hi una reivindicació de l’hedonisme, o de passar-s’ho bé, com a forma de protesta. Les reflexions aïllaven diferents elements de la música, com ara el ritme, el baix, les freqüències subgreus, i Mackey ho il·lustrava punxant Marvin Gaye, The Human League, Don Downing... Tot plegat, amb un aire de sermó profà esquitxat de sentit de l’humor.

Mentre Cocker i Mackey seguien amb la lliçó, i després del concert de Local Natives, a l’exterior Saint Etienne mostraven una classe pràctica de pop electrònic ballable, amb el punt de sofisticació habitual en la posada en escena de la banda de Sarah Cracknell, Bob Stanley i Pete Wiggs, que a més van lligar un repertori adient per a una nit multitudinària però encara no frenètica.

La jornada havia començat a les cinc de la tarda amb Anímic, que en van tenir prou amb mitja hora per demostrar la solidesa del canvi de rumb que han emprès amb el disc Skin. El grup de Collbató manté l’alè de la penombra folk, però ara el vestit electrònic els dona una altra dimensió, sobretot a la veu de Louise Samson, que brilla molt més i eixampla les capacitats expressives. La següent cita era amb 7 Notas 7 Colores, aquell miracle del hip-hop “del Prat, Barna” que està celebrant el 20è aniversari de la publicació del disc Hecho, es simple. La gira és una trobada conjuntural i sense continuïtat, com va recordar ahir Mucho Muchacho, raper i líder absolut de la formació, que va aparèixer a l’escenari damunt d’un skate. Mucho Muchacho manté el flow i l’actitud desafiant d’aquell jove que feia autoficció amb rimes d’afirmació juvenil, orgull perifèric, arrogància i ambició disparades sobre bases tan austeres ahir com ho eren als anys 90. “Vint anys i segueixo aquí”, va dir reclamant potser el seu lloc en la història. Peces com El pequeño rebelde, Con esos ojitos i Misión: partir la madre eren cròniques (i anhels) d’un present viscut a peu de carrer que interpretades avui tot just són representacions historicistes, que, a més, revelen que el temps passa factura a l’argot. Tot i això, vist com a representació sense més aspiracions, el xou de Mucho Muchacho té força i magnetisme, que no és poc.

Després, i ja amb molt públic, l’australiana Gordi (nom artístic de Sophie Payten) va defensar el seu indie folk a trio i combinant temes tocats amb la guitarra acústica amb balades als teclats com Heaven I known, sempre ben inflamada i carregada de reverb.

stats