29/01/2017

Política a trets

3 min
Al carrer Balmes 26 hi ha la placa que explica on va ser assassinat l’advocat obrerista Francesc Layret pels pistolers  de l’anomenat Sindicat Lliure, creat el 1016 per grups carlistes.

Manel Aisa ja havia rescatat anteriorment una lluita oblidada a La huelga de alquileres y el comité de defensa (El Lokal), en què explicava com l’encariment del preu de l’habitatge i els desnonaments provocats a Barcelona per l’Exposició Internacional de 1929 havien provocat una gran vaga de llogaters que es va allargar nou mesos. Amb el seu últim llibre, La efervescencia social de los años veinte (Descontrol), Aisa rescata un treball d’investigació que ja va editar el 1998 com a catàleg d’una exposició, que va conèixer dues petites reedicions i que va acabar penjat a la xarxa. Fins que ara, corregit i ampliat, veu la llum en forma de llibre.

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona era un centre de l’espionatge internacional, on els adversaris s’enfrontaven lluny de les trinxeres, fomentant conflictes en les empreses que col·laboraven amb l’enemic. Gràcies a la neutralitat espanyola, la capital catalana treballava per a tots dos bàndols, fabricant armes, explosius i uniformes. Aquesta situació va esclatar l’estiu de 1917 en una vaga general. Llavors, Bravo Portillo era un policia a sou de l’espionatge alemany, responsable de la mort de l’empresari aliadòfil Josep Albert Barret i Moner, en el qual es va inspirar Eduardo Mendoza per al seu personatge de Savolta. Portillo va ser empresonat, però els anarquistes, en el famós Congrés de Sants, van crear el Sindicat Únic, una amenaça que els empresaris no estaven disposats a tolerar.

El 1919 va ser l’any de la vaga de La Canadenca, durant la qual els vaguistes van tallar el subministrament elèctric i van deixar la ciutat a les fosques. Com a resultat, es va aconseguir la jornada de vuit hores i augments de sou. Però, poc després, es creava el Sometent, conegut popularment com la Guàrdia Blanca. El 31 de març s’aplicava per primera vegada la llei de fugues, en la persona del sindicalista Miguel Burgos. I aquella mateixa setmana es creava la Federació Patronal Espanyola, patrocinada per diversos empresaris, que van contractar Portillo per fer-los la feina bruta. El seu primer encàrrec va ser l’intent d’assassinat de Pedro Massoni, i poc més tard la mort de Pau Sabater, el Tero. La resposta dels anarquistes va ser atemptar contra empresaris sospitosos de finançar Portillo, fins a poder eliminar-lo quan anava a casa d’una de les seves amants.

Mort Portillo, es va fer càrrec de l’organització criminal Rudolf Stallman, més conegut com el baró de König, un antic espia alemany. Stallman compartia opinió amb el cap de la patronal, Felip Graupera, que va impulsar la vaga patronal, els famosos locautsamb què pretenia matar de fam la resistència obrera. A finals de 1919, grups carlistes van crear l’anomenat Sindicat Lliure. Allò va provocar una contínua acció i reacció, que va deixar molts morts pel camí, sobretot quan els anarquistes van crear els Grups d’Afinitat per protegir els seus líders.

König va tenir en nòmina uns 70 delinqüents, a qui organitzava des d’una oficina a la Rambla de les Flors. Però les seves accions van ser tan barroeres que el govern espanyol va fer-lo fora del país. A partir d’aquest instant, els anarquistes passen a enfrontar-se amb els pistolers del Lliure. L’atemptat més famós d’aquest grup carlista serà l’assassinat de l’advocat Francesc Layret. La guerra oberta pujarà de to l’any 1921, amb un mes de gener en el qual gairebé cada dia es va registrar un assassinat. Només el 22 de gener van entrar 36 cadàvers a l’Hospital Clínic. Aquest estat de violència permanent culminarà amb la mort de Salvador Seguí, l’any 1923.

L’etapa del pistolerisme va arribar a la fi quan el general Primo de Rivera va donar un cop d’estat a Barcelona. La CNT va passar a la clandestinitat i les primeres víctimes de la dictadura van ser els anarquistes Jesús Aguirre Pascual i Josep Saleta, el Nano de Sants. Acabava així un dels moments més negres de la història de la ciutat.

stats