24/12/2016

Tal dia com avui

3 min
On ara hi ha el Carrefour de la Rambla hi havia el magatzem El Siglo, que es va cremar el 1932.

És Nadal, una festa antiga que ha conegut tota mena de peripècies. A Barcelona aquest era un dia de recolliment familiar. La nit abans s’havia anat a la missa del Gall i després s’havia fet el ressopó. Tot just l’any 1822, la catedral de Barcelona va deixar de guarnir la façana amb neules enfilades, com era tradicional des de l’Edat Mitjana. Acabada la missa, es trencava el fil que les subjectava i queien a terra, d’on les recollien els infants. El primer plat del dinar de Nadal era una sopa de macarrons amb formatge ratllat. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra explica a El llibre de Nadal que aquest costum va durar fins a principis del segle XX.

Potser el Nadal més alegre que ha viscut la ciutat va ser el del 1832, quan va coincidir amb l’arribada de Manel Llauder com a nou capità general de Barcelona i la sortida de la ciutat de l’antic capità general, el sinistre comte d’Espagnac. Llauder va passar el Nadal visitant les presons, plenes a vessar. Només sis anys més tard, el 25 de desembre del 1838, el Diario de Barcelona va publicar un article cèlebre, escrit per Aben-Abulema -pseudònim de Joan Cortada-, on batejava humorísticament un local a punt d’obrir com el Cafè de les Set Portes.

La principal atracció d’aquests dies era la celebració de fires, de les quals sobreviu la de Santa Llúcia. A El libro verde de Barcelona, una mena de guia de costums i festes populars barcelonines, es diu que “des del Portal Nou fins al de Sant Antoni, i des del mar fins al portalet d’Isabel II (a Canaletes), Barcelona és una fira i en ella es ven de tot”. Aquest llibre també recull que era tradicional anar a la missa de Nadal a la catedral, per Cap d’Any a Santa Maria del Mar i per Reis a Santa Maria del Pi. I que les tres esglésies competien pel millor orgue i organista. Un altre costum que tenia molt èxit eren els pessebres. El gener del 1864 El Lloyd Español es feia ressò de la recent creació de la Unió de Pessebristes. El mateix diari recollia que hi havia molta afició cap a aquests diorames i donava divuit adreces de particulars que mostraven les seves creacions al públic. Però la gran representació nadalenca eren els Pastorets, sobretot la versió de Josep Maria Folch i Torres, estrenada al Coliseu Pompeia de la Travessera de Gràcia el Nadal de 1916, avui fa cent anys. Aquell mateix dia salpava de Barcelona el transatlàntic Montserrat, camí de Nova York, amb Lev Trotski i Arthur Cravan a bord.

El Nadal ha sigut dia d’incendis famosos. A finals del segle XIV es va incendiar Santa Maria del Mar, quan encara estava en construcció. La nit de Nadal del 1875 es va cremar el Palau Reial que hi havia al Pla de Palau. I a les onze del matí del 25 de desembre del 1932 es van cremar els magatzems El Siglo. El seu espai l’ocupen el Carrefour, l’Hotel Le Meridien i el carrer del Pintor Fortuny fins al carrer Xuclà. La tradició diu que aquelles flames van ser profetitzades pel famós Francesc Canals, conegut com el Santet, la tomba del qual al Poblenou acull un autèntic culte popular. El Siglo va tornar a obrir al carrer Pelai, amb sortida al carrer Tallers (on en queden unes lletres quasi completament esborrades), i allà va tornar a patir un incendi l’abril del 1956. Encara el 1979 es va calar foc en diverses parades de la fira de Santa Llúcia.

Nadal ha sigut dia de difunts il·lustres, com el president de la Generalitat Francesc Macià, que va morir la nit de Nadal del 1933; el lingüista Pompeu Fabra, mort el 1948, o el pintor Joan Miró, que va traspassar l’any 1983. També va ser data de textos històrics, com la primera llei d’avortament al nostre país, aprovada el 25 de desembre del 1936. I de notícies menys transcendents, com la nevada del 1962, la grossa de la loteria que va caure íntegrament a Barcelona el 1964 o l’explosió de gas amb víctimes mortals del 1973 al Club de Tenis Andrés Gimeno de la Bonanova. Malgrat ser festa, el temps no s’atura.

stats