04/12/2016

El noi del sucre

3 min
Placa commemorativa al lloc on va ser assassinat  Salvador Seguí al Raval.

Actualment, per a molts dels meus conciutadans, Sal-vador Seguí és una plaça que hi ha davant de la Filmoteca. Però, quan jo era petit, a les barriades obreres aquest nom encara anava associat a una figura gegantina. L’editorial Virus acaba de publicar-ne la biografia - El pensament polític de Salvador Seguí, de l’historiador Xavier Díez-, que acosta el lector actual a aquest personatge, autèntic heroi per als més humils.

Salvador Seguí Rubinat era fill d’un matrimoni que va baixar de Lleida a Barcelona l’any 1888. La veritable escola de Seguí va ser el carrer. Sovint s’escapava de classe per jugar o per anar al port, on somiava a fer grans viatges. Als deu anys va deixar el col·legi per posar-se a treballar, primer de forner i després de pintor de parets, que va ser la seva professió. La política també va ser una vocació primerenca. Amb dotze anys va participar en un acte de la Societat de Pintors i als catorze en un míting. Llavors ja era conegut pel nom de guerra del Noi del Sucre. L’escriptor Pere Foix explicava que l’àlies procedia de quan anava a servir cafès en una societat obrera i quan ningú el veia es menjava els terrossos de sucre. Àngel Samblancat defensava que el nom se l’havia posat ell mateix: “De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques”.

Va ser empresonat per primera vegada als disset anys. I en esclatar el cas Rull, el diari lerrouxista El Diluvio va iniciar una campanya contra ell. La policia el va detenir, però, demostrada la seva innocència, es va presentar a la redacció del rotatiu a demanar explicacions. I com que no els hi van donar, va interrompre un acte del Partit Republicà Radical que se celebrava al Teatre Condal, cosa que va provocar una sonada baralla que va acabar amb un tret. La bala anava dirigida a ell, però va matar a un altre. Amb diverses ferides, Seguí va ser detingut i empresonat a la Model. La premsa va informar que llavors vivia al carrer de la Riereta i que era “alt, moreno i de presència agradable”.

L’any 1909 va recórrer Catalunya fent campanya contra la Guerra del Rif. Va ser president de l’Ateneu Sindicalista del carrer Joaquín Costa i del Sindicat de la Construcció de Barcelona. Llavors era un jove orador que freqüentava els locals del Paral·lel. Al bar anarquista La Tranquilidad es va retrobar amb un vell amic d’infantesa, l’advocat laboralista Lluís Companys, que va presentar-li a Francesc Layret. Seguí va provar d’articular una acció conjunta de la CNT i la UGT, i va participar en la vaga del 1917. Al congrés de Sants del 1918 va ser ratificat com a secretari general de la CNT catalana. Estava detingut al cuirassat Pelayo, quan el govern va deixar-lo lliure per negociar una sortida a la vaga de La Canadenca. A la plaça de toros Les Arenes, plena de gom a gom, va comunicar la victòria dels vaguistes. Es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores.

A finals del 1920, Seguí va patir un atemptat al carrer Junta de Comerç i el van deportar, juntament amb Lluís Companys, al castell de la Mola de Maó. Paradoxalment, l’any i mig que va passar lluny de Barcelona el va tenir apartat dels pistolers que volien matar-lo, el Sindicat Lliure havia posat preu al seu cap. La tarda del 10 de març del 1923 va prendre cafè amb Francesc Comas i Lluís Companys al Tostadero Americano de la plaça Universitat. Allà l’esperava un escamot, que el va seguir fins a la cantonada del carrer de la Cadena amb Sant Rafael. Davant del bar La Trona, mentre cargolava un cigarret, va rebre diversos trets al cap. Segons els testimonis, els assassins eren tres individus que mai van ser identificats. No va ser fins al 1983 quan es va posar una placa al lloc on va morir. Ara el carrer de la Cadena ha desaparegut, engolit per la rambla del Raval. I el bar La Trona és un restaurant de menjar turc. Com va escriure Seguí: “La societat capitalista, que exalta la qualitat innoble de l’egoisme, fa desaparèixer, amb la seva influència, tot allò que hi ha de noble, bell i útil”.

stats