ALEP (SÍRIA)Quan despunta el dia, un grup de combatents rebels deixen el front per fer una missió que els seus comandants militars consideren més urgent i vital: aconseguir pa. Els pans en forma de lluna, el que es coneix com a pites a Occident, s'acaben aviat a la fleca. Es poden considerar un dels aliments més importants de la dieta siriana, ja que acompanya tots els plats, i en una ciutat paralitzada per dues setmanes de guerra, les cues demostren que fins i tot comprar el més bàsic és també una petita batalla.
"El règim ha intentat privar-nos d'aigua i gas, i ara intenta que no ens abastim de pa", explica Baixeer al-Hajeh, membre de les Brigades de Tawheed, una de les milícies rebels més importants d'Alep. Però aquest home assegura que han après a lluitar contra els intents del govern sirià per mantenir el pa i altres recursos bàsics fora de les zones controlades pels rebels. "Hem pres el control dels magatzems de blat als afores d'Alep", diu. "En tenim diversos, i en llocs diferents, i tenim subministrament per a moltes setmanes", adverteix.
Com passa sovint en les guerres, els aliments són tan importants com les bales i a Alep la desesperació creix cada dia que passa. És per això que l'exèrcit rebel ha hagut de prendre posicions al voltant dels forns que continuen oberts i controlar l'ordre de les llargues cues que s'hi formen.
Abu Mohammed, un forner rebel a l'est d'Alep, diu que sovint hi ha baralles entre els clients que fan cua, sobretot quan no hi ha prou pa per a tothom. Entre set i deu rebels l'ajuden aquests dies per fer més pa del que és habitual, l'enfornen i el reparteixen, i s'asseguren que ningú no rep un tracte preferent a les cues. Al-Hajeh, el milicià rebel d'Alep, explica que els comandaments militars ja han nomenat una persona per coordinar la distribució de pa a la ciutat i garantir que almenys hi ha un forn obert a cada districte.
L'abastiment d'altres productes
Hi ha altres necessitats bàsiques més complicades de garantir. Els rebels asseguren que han de distribuir aigua a algunes àrees amb camions cisterna que vénen de fora de la ciutat, però la llet és inassequible.
El preu del gas s'ha triplicat. La benzina i el combustible per cuinar s'han disparat, segons els habitants i els venedors del mercat negre, mentre que els preus de les hortalisses estan pels núvols i els cogombres, per exemple, valen el doble. "Intentem ajudar amb altres necessitats més enllà del pa, però no tenim gaire capacitat de maniobra", diu el milicà Al-Hajeh.
La majoria de negocis a Alep també pateixen els efectes de la guerra. Segons els economistes, aquesta important ciutat representava el 30% del PIB sirià abans de l'esclat de la revolta, però ara tota l'activitat econòmica està aturada.
Diversos propietaris de fàbriques mantenen que les seves exportacions han caigut fins pràcticament a zero. Abu Abdu, de 60 anys, que té una factoria amb 55 empleats, confessa que el 2011 va ser el pitjor anys en cinc dècades de negoci, "i el 2012 probablement encara serà pitjor", conclou.
