Antifrau investiga Arias Cañete
Miguel Arias Cañete torna a tenir problemes a Brussel·les. El comissari d’Acció pel Clima i Energia és un dels alts càrrecs de la Comissió Europea investigats per l’Oficina Antifrau Europea (OLAF) pels seus vincles amb els papers de Panamà. L’OLAF va confirmar la setmana passada que, després de creuar milers de dades amb la informació que sortia a les filtracions panamenyes, ha obert quatre investigacions a alts càrrecs comunitaris per suposada evasió fiscal. Un és Arias Cañete, a qui el PSOE i Podem s’han afanyat a demanar explicacions i responsabilitats polítiques al Parlament Europeu. Totes dues formacions volen que l’exministre comparegui a l’Eurocambra i que el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, “reconsideri” la idoneïtat del seu comissari d’Energia.
L’altre nom que ha transcendit és el de l’holandesa Neelie Kroes, exvicepresidenta de la Comissió, perquè -com ja es va publicar ara fa un any- durant la dècada que va exercir com una de les figures més poderoses de l’executiu de Durão Barroso també va seguir constant com a directora d’una societat offshore amb seu a les Bahames, que mai va declarar.
La designació de Cañete va anar acompanyada de polèmica des del primer moment perquè havia amagat informació a l’Eurocambara sobre els seus béns patrimonials en la declaració pública d’interessos que havia de fer per accedir al càrrec comunitari. A més, també ha arribat fins a Brussel·les el soroll polític pel cas Acuamed, que s’investiga a Espanya i que relaciona alts càrrecs del ministeri d’Agricultura i Medi Ambient en l’època de Cañete amb pràctiques corruptes. De fet, populars i socialistes ja van donar un cop de mà a Cañete ara fa un any quan, sota pressió perquè donés explicacions a l’Eurocambra, van pactar que ho fes a porta tancada.
El mateix Jean-Claude Juncker va comparèixer fa deu dies al Parlament davant la comissió que investiga l’escàndol dels papers de Panamà i en va sortir pràcticament il·lès. El president de la Comissió va esquivar els atacs pel seu passat com a primer ministre luxemburguès durant els anys que el ducat va crear un entramat per a l’evasió fiscal de grans multinacionals. Un règim fraudulent que, segons va calcular el grup dels Verds, hauria comportat més de 300 milions d’euros de pèrdues a una desena de països de la Unió. A més, segons un informe publicat a finals del 2016 per la Xarxa Europea sobre Deute i Desenvolupament, el nombre d’acords fiscals secrets entre governs de la UE i corporacions internacionals havia crescut gairebé un 50% des del novembre del 2014, quan va esclatar l’escàndol del Luxleaks. Cada pas anunciat en els últims temps per lluitar contra el frau fiscal a la UE ha quedat ràpidament aigualit. L’últim, la llista de paradisos fiscals que l’executiu comunitari preveu tancar a finals d’any i en la qual ja ha avançat que no inclourà cap territori de la Unió.
