Internacional 30/04/2017

La UE exhibeix unitat davant l’inici de les negociacions del Brexit

Els Vint-i-set es mantenen ferms i treballaran en dues fases, en contra del criteri del Regne Unit

Laia Forès
5 min
Els líders europeus ahir a Brussel·les a punt de començar la primera reunió oficial del Brexit.

Brussel·lesDavant la tempesta del Brexit, tots a l’una. Consens, unió i fermesa. Feia temps que els discursos dels líders europeus no eren tan homogenis i feia temps que no es pronunciava tantes vegades en una cimera la paraula unitat. Però ahir no van ser només paraules: els líders europeus van enllestir en menys d’un quart d’hora la feina. No hi va haver cap objecció de cap país al text de les directrius del Brexit.

Era la primera cimera oficial sense el Regne Unit i la prioritat era demostrar a Londres que hi ha consens entre els Vint-i-set a l’hora de posar fil a l’agulla per començar les negociacions. Ja hi haurà moments per a les divergències. Ahir era el moment de mostrar la unitat de la UE davant l’inici d’un divorci difícil i dolorós. “Estem preparats. Ho farem junts”, va resumir Michel Barnier, negociador europeu del Brexit.

Pocs minuts després de l’inici de la reunió, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anunciava que ja s’havien adoptat les directrius de les negociacions amb el llistat de prioritats per a la UE i l’estratègia a seguir. És el tret de sortida de les negociacions, tot i que Barnier no s’asseurà a discutir amb Londres fins després de les eleccions britàniques del 8 de juny. Els Vint-i-set deixaven clar ahir al Regne Unit que volen marcar els tempos i els passos a seguir en les converses.

Les prioritats europees passen per protegir els drets de les empreses i dels més de tres milions de ciutadans comunitaris que resideixen al Regne Unit, i per obligar el govern de Theresa May a pagar una factura que pot arribar als 60.000 milions d’euros. La posició de partida de la UE s’ha endurit en els últims dies i s’han afegit algunes demandes al document aprovat ahir, com ara l’exigència al govern de Theresa May que atorgui el dret de residència permanent als ciutadans comunitaris que portin més de cinc anys vivint al país. Per als europeus és clau que s’aclareixi com més aviat millor la situació en què es quedaran els seus ciutadans. “Hem de reduir els danys i les incerteses”, afirmaven fonts europees.

El tema més espinós serà sense cap dubte la qüestió de la factura. La UE té clar que el Regne Unit haurà de pagar milers de milions com a compensació pels diners compromesos en programes pluriennals. La xifra dels 60.000 milions no és oficial, però serveix per fer-se una idea de l’abast de la qüestió, que serà un dels principals maldecaps en els pròxims mesos. La dificultat serà en primer lloc fer els comptes. Fonts diplomàtiques auguren un “xoc de trens” entre Londres i Brussel·les.

Entre les directrius també hi ha altres qüestions que no agraden als britànics, com l’obligació de respectar els estàndards de supervisió i regulació financera europea si el Regne Unit vol un tractat de lliure comerç que inclogui els mercats financers. Com que amb tota probabilitat Londres no ho acceptarà, a la pràctica vol dir deixar fora del mercat financer europeu la City.

Reunificació d’Irlanda

Els socis comunitaris també van deixar clar que, en contra de la voluntat de Londres, les converses tindran dues fases. La primera serà per acordar la situació dels ciutadans europeus que viuen al Regne Unit i tots els detalls de la desconnexió, i la segona servirà per pactar la futura relació, sobretot comercial. No es passarà a la segona fase fins que no s’hagi avançat prou en la primera. “Abans de parlar del nostre futur, hem de resoldre el nostre passat”, va advertir Tusk. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, va llançar un avís en aquest sentit. “Tinc la sensació que hi ha gent al Regne Unit, i no vull dir el govern, que no té gaire clara la idea que hi haurà primer una fase sobre la sortida i després una altra sobre la futura relació”, va dir.

Els líders europeus van aprovar també un document annex a les línies estratègiques en què obren la porta que Irlanda del Nord pugui integrar-se a la Unió Europea en el cas que hi hagi un procés de reunificació a l’illa, seguint el model de la reunificació alemanya. “L’Acord de Divendres Sant, específicament, preveu un mecanisme pactat pel qual es pot assolir una Irlanda unida a través de mitjans pacífics i democràtics”, afirma el text.

Les directrius firmades ahir reconeixen també el dret de veto d’Espanya a qualsevol acord en les negociacions que impliqui Gibraltar. Rajoy va subratllar que “ningú hagi discutit” a la cimera que la qüestió de Gibraltar quedi fora de les negociacions sobre el Brexit i que qualsevol acord posterior sobre el Penyal requerirà el vistiplau de Madrid.

Agència del Medicament

La UE també serà inflexible amb les dues agències europees que hi ha al Regne Unit, l’Agència Europea del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea (EBA). Tot i la voluntat de May que es quedin a Londres, la UE deixa clar que el Brexit implica la mudança. Els socis, a més, volen fer pagar al Regne Unit els diners que costi rescindir els contractes de lloguer dels edificis seus.

Barcelona aspira a acollir l’agència dedicada a la indústria farmacèutica, però tindrà com a rivals almenys una desena de ciutats, com Viena, Amsterdam i Lisboa. Està previst que sigui a la tardor -probablement a l’octubre- quan es decideixin les seus de les dues agències. Ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va advertir que el procés català pot dificultar que Barcelona sigui elegida. “L’estabilitat institucional és un factor important i sempre hi operarà a favor. La inestabilitat és difícil que ho faci en la mateixa direcció”, va assegurar Rajoy. Tot i això, el cap de l’executiu espanyol es va comprometre a defensar fins al final la candidatura catalana: “La de Barcelona és una de les candidatures més potents. Lluitarem fins al final”.

Europa fa front comú contra Le Pen

Els líders europeus van aprofitar la cimera del Brexit d’ahir per fer front comú contra l’extrema dreta euròfoba i demanar als ciutadans francesos que votin pel candidat europeista, Emmanuel Macron, en la segona volta de les presidencials, que se celebrarà el 7 de maig. Macron s’enfrontarà a la líder de la ultradreta, Marine Le Pen. “Hi ha certa preferència que no pot sorprendre ningú”, va assegurar la cancellera alemanya, Angela Merkel, en referència a Macron.

El president de França, François Hollande, va acusar Le Pen d’amagar la seva intenció de sortir de l’euro. “La seva voluntat sempre ha sigut la de sortir de l’euro i de la UE”, va dir. La por dels governs europeus que la líder del Front Nacional arribi al poder ha portat molts líders a demanar el vot per Macron. És un gest inèdit. Habitualment, ni les institucions comunitàries ni els caps d’estat i de govern interfereixen en la campanya d’altres països.

stats