THE NEW YORK TIMES / BELFAST.En un gest emotiu i simbòlic que fins fa poc hauria estat inimaginable, ahir la reina Elisabet II va encaixar amb Martin McGuinness, excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). El gest va suposar un senyal important de la reconciliació de les dues figures: la reina és la cap de les forces armades britàniques, l'enemic jurat de l'IRA durant tres dècades de conflicte. El cosí de la monarca, lord Mountbatten, va ser assassinat en un atac de l'IRA al seu iot a la costa oest d'Irlanda el 1979.
Elisabet II i McGuinness es van reunir a porta tancada a Belfast en una sala del Teatre Líric, en el marc de la visita de la reina a un espectacle d'arts tradicionals, en el segon dia de la seva visita a Irlanda del Nord. Primer es van estrènyer la mà en privat i per segona vegada davant les càmeres.
El vídeo de l'encaixada mostrava la reina i el seu marit, el príncep Felip, donant-se la mà amb una filera de dignataris a la sortida del teatre. McGuinness, segon a la fila, li va agafar la mà i la va sostenir breument, mentre li deia unes paraules que, segons informes de premsa, es podria traduir com "Adéu i que Déu l'acompanyi." La reina li va somriure, però no va respondre.
L'encaixada va arribar 13 mesos després de la històrica visita d'Elisabet II a la República d'Irlanda, la primera d'un monarca britànic des de la independència. Era un viatge dissenyat per tancar les ferides causades per dècades d'hostilitat, que a poc a poc han donat lloc a una relació menys tensa, després dels esforços des dels dos costats per consolidar l'alto el foc signat el 1997.
Encara que la reina no té poder polític formal, el seu vistiplau al procés de reconciliació pot tenir una forta influència a Irlanda. Elisabet II és a Irlanda del Nord com a part de la celebració del Jubileu de diamant de 60 anys al tron. Ahir va visitar la ciutat d'Enniskillen, on una bomba de l'IRA va matar 11 persones el 1987.
Un grup de joves van llançar còctels Molotov a Broadway, una zona republicana de Belfast, en una prova que les hostilitats entre unionistes protestants i republicans catòlics continuen. Nou policies van patir ferides lleus. La violència reflecteix les divisions en una ciutat travessada pels murs de la pau entre els barris. "Lluny de la reconciliació -escrivia el columnista Simon Jenkins a The Guardian- , la majoria de la gent de Belfast viu en la segregació".
Des de l'alto el foc, McGuinness ha fet carrera política i ara és el viceministre primer del govern de la província d'Irlanda del Nord. El Sinn Féin, el braç polític de l'IRA abans de la seva dissolució, va anunciar divendres que el seu comitè executiu havia autoritzat McGuinness (sense unanimitat) a assistir a l'acte amb la reina.
Riscos imponderables
El gest comporta riscos i imponderables per a totes dues parts. Divendres, Gerry Adams, president del Sinn Féin, va dir que la decisió de saludar la reina "és la correcta, en el moment adequat i per motius justos". Adams va reconèixer que l'encaixada "pertorbarà els republicans i nacionalistes que han patit a mans de les forces britàniques a Irlanda durant dècades". El Sinn Féin havia rebutjat una invitació similar per la visita de la reina de l'any passat, cosa que molts analistes van qualificar d'oportunitat perduda, després de diverses declaracions conciliadores de la reina.
El diari conservador Daily Telegraph escrivia en un editorial: "Els republicans, per als quals el simbolisme és molt important, han dubtat molt sobre si s'havia de celebrar la trobada, i cal fer-los un vot de confiança per haver-la acceptat. Però el mateix cal dir de la reina".
