L'ERA POST-MUBÀRAK
Internacional 16/07/2012

Els Estats Units demanen una transició completa a Egipte

La secretària d'Estat dels EUA va entrevistar-se amb el president d'Egipte i amb el cap de les forces armades per instar-los a cooperar en una transició plena d'una dictadura militar a una democràcia civil.

Ricard G. Samaranch
3 min
ELS ESTATS UNITS VOLEN CONTINUAR SENT RELLEVANTS A EGIPTE L'actuació d'islamistes i militars durant els pròxims dies mostrarà fins a quin punt han assumit la crida de Clinton  a buscar una sortida negociada a la seva lluita pel poder, i, per tant, si els EUA continuen tenint  una influència important en la vida política del país.

EL CAIREHillary Clinton ha fet aquest cap de setmana una visita històrica a Egipte, on s'ha reunit per primer cop amb un rais de tendència islamista, Mohammed Mursi, a més de fer-ho també amb Hussein Tantaui, el president de la junta militar, la institució que ha pilotat la transició des de la renúncia de Mubàrak. El viatge de Clinton al Caire, la penúltima etapa d'una gira que l'ha portat a diversos països asiàtics, s'ha produït en ple conflicte entre militars i islamistes per la distribució de poders en aquest nou temps polític.

La secretària d'Estat ha instat tots els actors de l'escena política a entaular un diàleg per trobar una sortida pactada a la crisi institucional. No obstant això, més enllà d'aquesta invocació al consens, el fet que Clinton hagi apostat per una transició d'un govern militar a un de civil amb "plens poders" representa una mostra de suport als Germans Musulmans, la històrica organització islamista que va imposar-se a les primeres eleccions presidencials lliures del gegant àrab.

Els islamistes, liderats pel president Mursi, consideren que la junta militar pretén continuar tutelant la vida política més enllà de la fase transitòria, una ambició a l'arrel del conflicte entre les dues institucions més poderoses d'Egipte. La petició pública de Clinton a les forces armades perquè tornin a jugar el rol de vetllar "simplement per la seguretat nacional" és una clara advertència que els EUA no donaran suport als militars en les seves aspiracions de reservar-se una esfera blindada a la intervenció del poder civil.

Tant les paraules de Clinton com el sol fet que s'entrevistés amb Mursi durant 90 minuts posen en relleu les transformacions profundes a Egipte després de la revolució, i que han forçat els EUA a un canvi de rumb en el seu enfocament envers món àrab. Fa només uns mesos Washington encara prohibia qualsevol contacte diplomàtic amb un representant dels Germans Musulmans, una organització considerada simpatitzant del terrorisme islàmic.

L'administració Obama ha assumit que és impossible marginar l'islamisme, una força en ascens a tota la regió, tot i la seva recent derrota a les primeres eleccions lliures a Líbia. Amb l'obertura de canals de comunicació amb els partits islamistes moderats, el govern dels EUA vol mantenir la influència a la regió en aquesta nova etapa històrica, i conservar així algunes palanques de pressió que li permetin frenar qualsevol deriva radical que pugui posar en perill la seguretat d'Israel, el seu gran aliat al Pròxim Orient.

De fet, segons va informar la mateixa Clinton en una roda de premsa amb el seu homòleg egipci, Mohammed Kamel Amr, el respecte del govern egipci pels seus compromisos internacionals, entre ells els acords de pau amb Israel, va ser un dels temes centrals que va abordar a la seva reunió amb Mursi. Entre els altres assumptes a la seva agenda hi havia l'ajuda econòmica i militar a Egipte -que aquest anys ascendeix als 1.500 milions de dòlars- i el conflicte sirià.

Derrota islamista al primer assalt

En la seva històrica visita, Clinton es va trobar un país polaritzat i en una greu crisi institucional que es va iniciar a mitjans de juny, quan la junta militar va dissoldre el Parlament en aplicació d'una sentència del Tribunal Constitucional que declarava il·legal la llei electoral per la qual va ser elegit. Diumenge, tot just una setmana després de la seva investidura, el president Mursi va decretar la reconstitució de la cambra baixa, dominada pel Partit de la Llibertat i la Justícia, el braç electoral de la confraria.

Si bé el conflicte no està resolt, tot sembla indicar que el flamant president egipci ha perdut el primer assalt del seu combat contra els militars. Després que el Constitucional reiterés la necessitat de dissoldre el Parlament i anul·lés el decret presidencial que el rehabilitava, l'oficina de Mursi va emetre dimecres un comunicat en què "acatava el veredicte de la justícia". El dia abans, la mateixa assemblea popular ja havia renunciat a provocar una escalada del conflicte en suspendre les seves labors legislatives fins que els tribunals aclareixin la situació legal.

La treva, però, pot ser molt curta. Demà el Tribunal Constitucional té previst avaluar un recurs contra la legalitat de l'assemblea constituent, en funcionament des de fa un parell de setmanes. D'acord amb la controvertida declaració constitucional promulgada per la junta militar, en cas de dissolució de l'assemblea serà la cúpula militar qui esculli els membres del nou comitè, un gest que podria obrir altre cop la capsa de Pandora de la tèrbola transició egípcia.

stats