25/05/2017

Por i excepcionalitat franceses

2 min

Nou president, nou govern però la mateixa por. Emmanuel Macron vol que França continuï en estat d’excepció. El president va anunciar dimecres que portarà un projecte de llei al Parlament per prorrogar, per sisena vegada, l’estat d’emergència decretat al país després dels atemptats del novembre del 2015. Malgrat que el Consell d’Estat repeteix des de fa més d’un any que aquesta situació “no s’allargarà indefinidament” i que més d’una desena d’organitzacions de drets civils, des d’Amnistia Internacional fins al Sindicat de la Magistratura o l’Observatori Internacional de Presons, han denunciat que “l’estat d’emergència no afavoreix la protecció dels ciutadans i impedeix la concepció d’una resposta a llarg termini a l’amenaça del terrorisme internacional”, l’Elisi no pensa canviar de política. L’atemptat de Manchester va donar al nou primer ministre, Édouard Philippe, l’argument per dir que cal seguir amb l’excepcionalitat fins que es reforci la seguretat.

La Lliga Francesa dels Drets Humans ha respost al govern amb un comunicat en què denuncia que, malgrat “l’emoció legítima provocada per l’atemptat de Manchester”, mantenir aquest estat d’excepció només “fragilitza la separació i la independència de poders”. El ministeri de l’Interior seguirà tenint poders especials a l’hora d’investigar, empresonar, restringir el dret a manifestació o concedir permisos de residència. Canvi de regles per a la policia, enduriment de la resposta judicial, més controls fronterers i una por generalitzada que s’ha convertit en un “element estructural del debat polític francès”, com assegura un informe d’Yves Bertoncini i Dídac Gutiérrez per a l’Institut Jacques Delors. Unes prerrogatives que, per poder-les aplicar, han comportat la derogació d’alguns articles de la Convenció Europea dels Drets Humans al país que se’n declarava precursor. És el retorn i manteniment d’un estat d’emergència concebut fa 60 anys per una França colonial que volia “combatre el terrorisme” de la Guerra d’Algèria.

Canvi de parer

L’any 1993 el periodista Alain Duhamel va publicar un llibre sobre l’augment de la por en el discurs polític francès en què ja alertava de l’angoixa francesa pel nou món globalitzat. La por s’ha convertit en una eina política. “Seguretat i immigració -els dos pilars del discurs del Front Nacional- han escalat al capdamunt de l’agenda política des del 2013”, constata l’informe de l’Institut Delors. El 80% dels francesos creuen “probable” o “molt probable” que el seu país pateixi un altre gran atac terrorista en els pròxims sis mesos, segons un sondeig de YouGov. És per això que, malgrat les crítiques de les ONG, les denúncies sobre els abusos comesos durant els mesos d’excepcionalitat i el balanç més que dubtós d’aquestes mesures, la societat francesa continua -segons les enquestes- donant suport a l’estat d’emergència. Aquell Macron que el 2016, al seu llibre Révolution, assegurava que “no es pot viure permanentment en un règim d’excepció” i que calia “tornar al dret comú” per poder “actuar amb els bons instruments”, ha optat, en canvi, per la continuïtat. La revolució del retorn als drets com a garantia de seguretat haurà d’esperar. La renúncia a les llibertats en favor d’un poder que pot aplicar la força de manera cada cop més arbitrària continuarà sent la resposta oficial.

stats